Espot nega que els problemes d’habitatge a l’Alt Urgell siguin culpa d’Andorra

La trobada, qualificada de “fructífera” ha servit per donar seguiment i continuïtat a la reactivació de les relacions entre tots dos governs engegada fa dos anys i que té com a objectiu, segons el cap de l’executiu “el benefici dels ciutadans tant d’Andorra com de Catalunya, especialment de les zones frontereres”. Un dels acords ha estat la creació del que s’ha anomenat “grup de reflexió” que ha de servir per “trobar solucions pràctiques i pragmàtiques a problemàtiques comunes". Paral·lelament, s’activaran altres grups de treball en matèries com els residus, salut o energia, entre altres.

Espot i Aragonés coincideixen que ara “hem de desenvolupar l’acord marc sobre sanitat amb el govern espanyol via Generalitat, que és qui té les competències”; l’objectiu: “prestar més i millor servei a ciutadans d’Andorra i de l’Alt Urgell”

Pel que fa al de reflexió, que ara caldrà configurar “determinant integrants i metodologia” amb l’objectiu “que sigui pràctic i efectiu” per “afrontar les problemàtiques reals dels ciutadans”. La idea, com ha apuntat Aragonés, és que “ja es puguin presentar nous acords en la propera reunió d’alt nivell”. Aquesta tindrà lloc, segons s’ha pactat, a inicis d’estiu del 2024.

El grup de reflexió haurà d’abordar matèries diverses, però tots dos mandataris han reconegut que una d’ineludible serà la dificultat d’accés a l’habitatge que es viu tant a Andorra com a l’Alt Urgell. Malgrat que, des del territori català, fa setmanes que es posa en relleu que la situació s’ha complicat perquè molta gent que no troba pis al Principat acaba traslladant la recerca a la comarca, Espot ha volgut defensar que “no hi ha d’haver una relació causa-conseqüència directa i Andorra no és la responsable que la crisi s’hagi fet extensiva a l’Alt Urgell”. De fet, ha apuntat que és “una problemàtica que es viu a altres zones” i que, de fet, ha atribuït més “als mals del creixement econòmic” i al fet que “hi ha expansió i un increment de l’activitat productiva que fa necessitar més treballadors”. En tot cas, ha reiterat que “no es tracta de responsabilitzar cap dels dos territoris”.

Per això, el grup de reflexió el que fa és “constatar que la problemàtica existeix i que passa a banda i banda de la fronterera”. I, sobretot, tenir clar que “si volem revertir-la hem d’unir esforços, ser tan imaginatius com sigui possible i crear sinergies”. Sobre el tema, Aragonés ha volgut recordar que el seu govern “està plenament compromesos amb el dret a l’habitatge” i ha recordat que “l’estratègia Pirineus 2030 ja incorpora un capítol específic”. Així, ha deixat clar que “posarem tots els instruments de col·laboració”.

Com s’ha dit un dels grups de treball que també es crearan se centrarà en l’àmbit sanitari. I, justament, s’entén, segons Espot, que ara “hem de desenvolupar l’acord marc amb el govern espanyol via Generalitat, que és qui té les competències”. L’objectiu: “prestar més i millor servei a ciutadans d’Andorra i de l’Alt Urgell”. I això, ha apuntat, no només al Principat, amb l’hospital de Meritxell. “Cal explorar si podem anar més enllà i donar un millor servei als pacients de l’Alt Urgell i també mirar com ens podem beneficiar de les actuacions a les instal·lacions de la Seu”.

En aquest àmbit, tant Espot com Aragonés han volgut posar en relleu un altre projecte “engrescador”: la transformació de l’antic seminari de la Seu en un centre de salut mental que doni atenció a tots dos territoris. “És una infraestructura fonamental”, ha destacat el president català, que també ha volgut recordar la col·laboració entre tots dos costats de la frontera durant els pitjors estadis de la crisi sanitària provocada pel coronavirus. “Durant la pandèmia les circumstàncies ens van portar a intensificar de facto la col·laboració. Ara ho volem fer de forma més formal seguint l’acord amb Espanya que ens correspon desplegar”, ha indicat.

ALTRES PUNTS TRACTATS

En la trobada, Espot ha estat acompanyat per la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor; la seva antecessora i actual consellera diplomàtica a Govern, Maria Ubach, la cap de gabinet, Sílvia Calvó; i l’ambaixador a Madrid, Vicenç Mateu. Altres temes que s’han abordat són la necessitat de millorar les connexions. En aquest sentit, Aragonés ha recordat que està en marxa un estudi sobre com es podria fer arribar el tren des d’Alp, a la Cerdanya, a la Seu i a Andorra. “Ens permetrà veure quines característiques ha de tenir i quina seria la seva demanda potencial”, ha explicat el president català. A partir d’aquí, “podrem prendre decisions sobre si es tira o no endavant”. En tot cas, de les seves paraules es desprèn un desig de fer-ho. “Catalunya d’avançar per ser un país de trens i, evidentment, connectat amb els països veïns”. I, entre ells, el Principat.

El mandatari de la Generalitat també ha valorat de forma positiva el funcionament de l’aeroport d’Andorra-la Seu. Ha recordat que “ha duplicat la seva activitat en el darrer any” i ha remarcat que “volem que continuï sent un punt de connexió”.

De la trobada també ha sortit una ordre als equips tècnics: accelerar en la redacció definitiva de tres convenis que han de signar tots dos executius en poc temps. Un, sobre reconeixements de titulacions de Formació Professional que “gairebé està enllestit” i que ,entre altres aspectes, ha de permetre fomentar l’intercanvi i la mobilitat dels alumnats respectius per fer estades formatives en empreses, i facilitar l’intercanvi de continguts i experiències i promoure accions conjuntes per al professorat. Els altres dos, molt “madurs”, seran en matèria esportiva i d’extinció d’incendis.