Des de la seu diplomàtica d’Andorra als Estats Units, des de Nova York on aquests dies Espot i la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, participen a l’assemblea general de les Nacions Unides i en tots aquells actes i reunions multilaterals i bilaterals que s’hi fan, Espot ha mantingut telemàticament una trobada amb aquells mitjans andorrans que han volgut ser-hi. I ha respost a preguntes de l’Altaveu, l’únic mitjà que l’ha qüestionat tant per temes d’ordre geopolític mundial com, més concretament, en relació amb les negociacions amb Europa.
El mandatari governamental reconeix que algunes de les propostes que fa Andorra a Brussel·les “no estan escrites en les directives europees” i fins i tot les “contradiuen”. Però amb tot està convençut que Europa entendrà les especificitats del Principat
Xavier Espot, que ha repassat l’agenda mantinguda fins ara a 24 hores o poc més de la seva intervenció davant el plenari de l’ONU, ha explicat que més enllà del treball tècnic negociador que encara es pugui fer -el capítol dels serveis financers, per exemple, encara no s’ha posat sobre la taula- ja s’ha passat a “negociar aspectes que requereixen solucions de compromís i arbitratges polítics”. I és en aquest marc en què s’han fet trobades amb homòlegs de Lituània, Letònia, Estonia, Hongria… també amb alts representants de Portugal. Per a Espot, la cita de Nova York “és clau” per poder avançar en fer conèixer el Principat i les seves especificitats.
Que s’hagi contactat en l’entorn UE amb països de l’Est majoritàriament és volgut. La cimera a les Nacions Unides possibilita trobades més difícils en altres fòrums i amb representants d’estats que poc o gens coneixen Andorra i, per tant, “on més s’ha de fer pedagogia” perquè davant un eventual acord d’associació també hauran de votar. Espot s’ha mostrat positiu perquè considera que després de set anys de treball el que queda ha de ser més senzill que tot el que s’ha fet fins ara o, com a mínim, que no seria de rebut llançar per la borda, ara, la feina feta.
DIFICULTATS
Espot ha posat sobre taula quatre aspectes que preocupen i molt, tres d’ells lligats a la lliure circulació de persones, per iniciativa pròpia. El màxim mandatari governamental ha explicat que no veu cap impediment insalvable ni en relació amb l’operadora de les telecomunicacions i la lliure competència que propugna Europa ni amb aspectes relacionats amb el control de persones a les fronteres. Però, certament, “hi ha unes línies vermelles que no podem traspassar” alhora que caldrà fer cessions que, s’ha aventurat a dir el cap de l’executiu, en molts casos suposaran “avenços” que amb acord amb Brussel·les o sense igualment caldria fer.
El responsable governamental ha reconegut que algunes de les propostes que fa Andorra “no estan escrites en les directives europees”. Encara ha anat més enllà Espot: “Algunes contradiuen les directives.” Certament, ha remarcat el mandatari executiu en referir-se a aspectes com els foragitaments o el control d’antecedents previ a l’autorització d’un permís de treball, les directives preveuen mecanismes d’ordre públic. Però segurament no de la rigidesa dels que actualment té establerts Andorra.
Xavier Espot està convençut que amb dades estadístiques sobre la taula i elements d’anàlisi i reflexió, fent pedagogia, es pot aconseguir que els mandataris europeus acceptin algunes de les demandes andorranes. “Confio que determinades reivindicacions” que Europa no va acceptar, per exemple, en el cas del Regne Unit, “i que van portar al que van portar”, sí que s’acceptin per a Andorra perquè “l’impacte en el mercat interior” és molt diferent en relació a un país que amb l’altre. “Hi ha precedents i precedents”, ha dit gràficament Espot, recordant que qualsevol acord que adopta la UE en certa manera estableix ‘jurisprudència’ i un altre Estat el pot reivindicar després.
SOLUCIONS
El cap de l’executiu, que ha defensat no haver de negociar des de la fatalitat i la voluntat de mantenir l’‘statu quo’ perquè “la Unió Europea no té cap necessitat d’arribar a un acord” amb Andorra i, en canvi, una entesa del Principat amb Europa pot obrir moltes portes, i ha tornat a citar beneficis per als joves, ha assegurat que en general a Brussel·les s’entén el posicionament andorrà en molts aspectes. Ara bé, cal posar sobre la taula aspectes que siguin “defensables”. Així, el model de Liechtenstein per a les quotes d’immigració podria ser vàlid per al Principat i acceptable per a Brussel·les.
¿És possible haver de fer marxa enrere i deixar sense efecte un acord? Respon Espot: “Es porten molts recursos i molts esforços fets durant set anys. Per tant, ni m’ho plantejo. Seria un desastre per a tothom i una pèrdua de temps i energia”
Respecte als controls d’antecedents penals abans d’atorgar un permís de treball o en relació amb els denominats foragitaments -devolucions en calents en altres argots- caldrà oferir “garanties addicionals”. I ha posat algun exemple. “Potser és excessiu denegar una autorització perquè un senyor, un dia, va conduir a Barcelona sota els efectes d’una alcoholèmia.” Però Espot encara ha anat més enllà en la seva reflexió i ha assegurat que “hem de fer avançaments” més enllà del que imposi Brusel·les.
L’exemple exposat, ha continuat el cap de Govern, segurament a ulls de la ciutadania andorrana actual ja seria excessiu sense que Europa digui res. I una cosa, ha vingut a dir Espot, és que es denegui l’entrada o el permís de treball a l’autor d’un delicte de sang o d’una violació a una menor o que es refusi la persona de l’alcoholèmia puntual al volant que no suposa, al cap i a la fi, un perill per al país. També en relació amb els foragitaments caldrà oferir aquelles garanties extra a què es referia el mandatari polític des de Nova York.
En referència aquesta qüestió, l’exemple d’oferiment que podria fer Andorra, ha exposat Espot, seria, per exemple, permetre que una expulsió del país d’algú pel simple fet d’aixecar sospites subjectives hauria de poder ser recorreguda, amb la qual cosa ja no seria una devolució exprés. També hi ha solucions per defensar la continuïtat d’Andorra Telecom com a únic operador en matèria de telecomunicacions i, per ara, el meló dels serveis financers encara no s’ha obert.
DESASTRE
Espot no contempla no tancar un acord amb la UE. Preguntat per si Andorra recularia i deixaria sense efecte un eventual pacte en el cas que no s’acceptin les reivindicacions nacionals en els quatre aspectes que el propi cap de Govern ha posat sobre la taula, Espot ha assegurat que “no passarà”. No passarà que “decaiguin totes” les demandes que fa Andorra. I és que, ha recordat el mandatari polític, es porten “molts recursos i molts esforços fets durant set anys. Per tant, ni m’ho plantejo. Seria un desastre per a tothom i una pèrdua de temps i energia”.
Però és que després d’haver deixat clar que la UE és un negociador seriós i fiable i Andorra també, sempre segons les apreciacions d’Espot, el cap de l’executiu ha afirmat que “res no fa pensar” que el carro acabi anant pel pedregar després d’un “esforç ingent”. Els inputs que percep, ha dit Espot, “infonen molta esperança” i està convençut el responsable governamental que “els esforços d’homologació” que s’han fet fins ara no hauran estat en va. Per tot plegat, ha conclòs Xavier Espot, “no em preocupa tant el resultat de la negociació com tinguem la capacitat d’explicar-ho. Costa molt lluitar contra arguments fàcils, contra el dubte, contra la por, contra la desinformació. Contra la nostàlgia d’un passat que creiem més bonic del que era”.
ANDORRA ‘PERSEGUIRÀ’ RÚSSIA SI HI HA EVIDÈNCIES QUE HA COMÈS CRIMS DE GUERRA A UCRAÏNA
Durant la seva trobada telemàtica amb periodistes al Principat, el cap de Govern, Xavier Espot, ha repassat la seva agenda i la de la ministra d’Exteriors, Maria Ubach, aquests dies a Nova York. Ha celebrat que després de tres anys i dues assemblees avortades, l’ONU pugui retornar a la normalitat truncada per la pandèmia. Aquesta és la notícia positiva, ha dit. Les negatives són moltes, totes associades d’una manera o altra amb Rússia. Espot ha lamentat els blocs, tres, que s’estan creant arran del conflicte a Ucraïna i ha reconegut que “les notícies no són esperançadores” i que les manifestacions i actuacions del president rus, Vladimir Putin, fan pensar en l’ús de tècniques més perilloses. “Aquesta guerra continuarà durant un temps més pel que fa a la població russa i ucraïnesa.” El cap de Govern ha recordat una frase que està en boca de molts mandataris occidentals: “Si Rússia para la guerra, s’acaba la guerra. Si Ucraïna deixa de lluitar, desapareix Ucraïna”.
Xavier Espot ha explicat que just abans de connectar amb els mitjans de comunicació andorrans havia assistit, en part i com a oient, a una reunió del Consell de Seguretat de l’ONU que debatia sobre la necessitat d’investigar Rússia pels crims de guerra a Ucraïna. El debat no havia adoptat cap posició concreta. Però Espot ha assegurat que el posicionament d’Andorra és clar: “Si hi ha indicis suficients el que demanarem és que amb tota independència es facin les corresponents investigacions per reparar les víctimes” de qualsevol massacre que hi hagi pogut haver.
Comentaris (23)