És un dels aspectes que, segons el mandatari, haurien demanat aclarir a la Comissió per evitar les “divergències” sobre diferents qüestions que han sorgit els darrers dies i que són esgrimides pels detractors de l’acord. L’organisme ho hauria fet en una carta que aquesta tarda s’ha compartit amb les forces polítiques que formen part del pacte d’Estat. I la possibilitat (o no) d’implementar mesures que limitin la compra d’immobles per part de ciutadans comunitaris era un dels aspectes que s’havia posat sobre la taula, especialment, en aquest cas, davant els dubtes expressats des de Concòrdia.
El compromís és que hi ha un precedent i que si ho demanem, la Comissió es mostrarà favorable”, ha manifestat el màxim responsable de l’executiu
“Tindrem l’opció d’introduir la limitació d’adquisició de béns immobles com fa Malta”, ha afirmat Espot. El cap de Govern ha reconegut que, de moment, això no estava inclòs en conveni ara tancat, però considera que, vista la resposta de la Comissió, no hi haurà cap problema per fer el canvi. Això sí, “quan es constitueixi el comitè mixt”. Llavors, “es podrà posar a la taula la modificació d’aquest punt”.
I s’entén que hi haurà una resposta positiva de la UE. “El compromís és que hi ha un precedent i que si ho demanem, la Comissió es mostrarà favorable”, ha manifestat el màxim responsable de l’executiu. Per tant, un cop entrés en vigor l’acord si fos validat en referèndum, es podrien mantenir, si així s’estima convenient, les limitacions que s’imposen a la futura llei pel creixement sostenible i pel dret a l’habitatge. Unes mesures que, ha assegurat, no són tan estrictes com les que s’apliquen a altres Estats. I s’espera que, malgrat el decalatge que hi haurà entre una hipotètica entrada en vigor del conveni i les reunions del comitè mixt, no hi hagi cap contradicció entre la legislació interna i l’acord.
La carta de la Comissió també ha servit per garantir que Andorra podria posar límits, si ho estima convenient, a la immigració de ciutadans comunitaris. I que les xifres que sempre ha esgrimit Govern serien, segons ha afirmat Espot, les autèntiques. “Si parlem amb dades del 2023, podríem donar només 368 autoritzacions”, ha indicat el cap de l’executiu. I aquest capítol de l’acord, el de llibertat de circulació, entraria en vigor un cop passin dos anys de l’entrada en vigor del conveni i no pas de forma retroactiva el 2025.
A la reunió també s’ha traslladat als participants en pacte d’Estat el contingut de les converses bilaterals que, des del Govern, s’han mantingut amb representants d’altres països. Entre elles, una conversa telemàtica mantinguda aquest mateix dimecres amb el ministre d’Afers Exteriors, Afers Polítics, Cooperació Econòmica i Internacional i Transició Digital de San Marino, Luca Beccari. En la trobada s’ha parlat, justament, de l’avenç del procés amb l’acord d’associació, destacant, entre altres punts, el fet de tenir el suport de Polònia, país que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE.
Sobre la resta de reunions, Espot ha manifestat que “més que dubtes en els altres països el que hi ha són preguntes i demandes d’informació”, que considera lògiques tenint en compte que “és un conveni molt ampli, amb algun mecanisme sense precedents”. Al seu entendre, en cap dels contactes realitzats, no s’ha trobat una oposició a l’entesa però sí una voluntat “d’analitzar el document de la millor forma possible”.
Comentaris (11)