Espot ha participat, juntament amb el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, en una jornada adreçada als joves per apropar-los l’estat de les negociacions amb la UE. Durant la xerrada inicial, el màxim responsable de l’executiu ha fet una encesa defensa de la feina feta fins ara i de la importància de tancar un bon acord d’associació per al futur d’Andorra.
“Estem convençuts que és el model de relació idoni i que hem de seguir fins al final, sense que això vulgui dir acceptar qualsevol cosa”, ha apuntat. I ha alertat que “aquesta oportunitat no la tindrem moltes vegades”, tot avisant que amb el nou parlament i la nova comissió que sortiran de les eleccions del maig “les prioritats” de l’organisme comunitari canviaran: “ja es diu que serà l’ampliació cap als Balcans i Ucraïna i no tant l’acord”.
“Estem convençuts que és el model de relació idoni i que hem de seguir fins al final, sense que això vulgui dir acceptar qualsevol cosa”, ha apuntat Espot per defensar el futur acord amb la UE
Davant una cinquantena llarga d’assistents, Espot i Riba han desgranat l’estat de les negociacions, amb un acord ja gairebé al sac en matèria de lliure circulació de mercaderies i avenços significatius en la de persones i l’aspecte de les telecomunicacions i l’energia. En canvi, falta trobar l’encaix pel que fa als serveis financers i, no ha amagat, ara mateix seria un dels grans esculls.
“El protocol financer és dur i estricte”, ha afirmat, però també, defensa, s’ha de veure en positiu el fet que “ara s’han esvaït els dubtes que, fa un temps, hi havia a la Comissió”. Per tant, ha volgut destacar, “Andorra podrà formar part del sistema de serveis de la UE i això és una gran oportunitat perquè ens podem convertir en una plaça com ho és Luxemburg”. Ara bé, tot té un cost: les condicions són exigents i és el que cal acabar de tancar.
Un dels punts que preocupa és el fet que, quan entitats financeres europees puguin obrir sucursals al país, les andorranes puguin competir en igualtat de condicions. I per això, remarca Espot, cal que tinguin accés a un prestador de darrera instància. Una entitat a la qual, en cas de necessitat, puguin demanar liquiditat. “Això, però, no depèn de la Comissió Europea sinó del BCE i, ara mateix, només està disposat a fer-ho amb els bancs sistèmics, no amb els andorrans”, ha explicat el cap de Govern.
Davant aquest obstacle, la sortida passa per “un acord bilateral amb els nostres veïns, França i Espanya”, pel qual les entitats financeres andorranes trobin aquest prestador en els respectius bans centrals. Aquesta negociació, però, quedaria al marge de la de l’acord d’associació, però seria important poder-la tenir tancada al mateix temps. “Crec que és factible. Hi treballem intensament amb ells i sabem que hi ha una bona disposició a acompanyar-nos en el procés”, ha afirmat el màxim responsable de l’executiu.
REFERÈNDUM NOMÉS SOBRE L’ACORD?
Al llarg de la xerrada, Riba s’ha encarregat d’explicar el procés final, arribant al referèndum. I sobre aquest és quan Espot ha estat preguntat sobre què faria el Govern en cas d’un resultat negatiu, tenint en compte la forta aposta per la negociació amb Europa que s’ha fet. I aquí, primer, no ha tancat del tot la porta, com sí que havia fet ara fa unes setmanes, a una dimissió, però ha posat sobre la taula el perquè considera important no dir directament que un no comportarà noves eleccions.
I el motiu és la por que altres qüestions no vinculades directament amb l’acord d’associació puguin interferir en la decisió ciutadana. De precedents, ha recordat, n’hi ha força als països de l’entorn. “Hi ha llocs on s’ha votat sobre el desgast del Govern del moment o sobre altres problemes i això s’ha demostrat un error”, ha comentat. I en aquest punt no ha amagat que temes com la crisi de l’habitatge o el poder adquisitiu podrien provocar una reacció contrària a les urnes. “Podria passar”, ha admès.
Per això, ha remarcat que “hem de conscienciar la ciutadania que hi ha una pregunta binària i que s’ha de respondre a aquesta qüestió. Temes com l’habitatge o si el Govern està desgastat s’han de dirimir en un altre àmbit”, ha defensat.
Per això, considera que “dient que un no a l’acord és una deslegitimació del Govern que ha apostat pel projecte, cometo l’error que la gent es pronunciï no sobre l’acord sinó sobre si hem de continuar o no”. Més quan un resultat negatiu “comporta un escenari incert” i seria encara més greu “sumar-li la inestabilitat política”. Per això, ha defensat que “les coses s’han d’anar fent per passos”. Primer, “hem de tancar un bon acord i després explicar-lo bé a la ciutadania”. I, posteriorment, el referèndum en el qual “cal que es voti exclusivament sobre la pregunta que es formula”.
Per això, avança que “és important fer una bona feina pedagògica”. Toca, “deixar clar que l’acord d’associació l’hem de segregar d’altres debats”, ja que “ha de ser votat i valorat pel que és i no per la conjuntura del moment o per si el Govern cau més bé o malament”.
Comentaris (23)