De fet, no només s’ha omplert la sala Sergi Mas que per raons de seguretat només pot acollir 50 places sinó que s’ha ha hagut d’encabir com s’ha pogut els interessats en saber les claus d’allò pactat amb Brussel·les a la sala de sessions del comú lauredià. En total unes 120 persones -rècord fins ara, ja s’ha indicat- a les quals cal afegir-ne mig centenar més que han seguit la xerrada per ‘streaming’. Més enllà d’Espot i del secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, que protagonitzen les explicacions i les respostes a les preguntes que es formulen, entre els presents hi havia una part notable del comú lauredià, amb el cònsol Cerni Cairat al capdavant, una bona representació de l’executiu (amb els ministres Ladislau Baró, Helena Mas i Imma Tor, i el secretari d’Estat Joan León), i consellers generals com Pol Bartolomé i Carol Puig.
Més enllà de l’exposició inicial, comuna a totes les parròquies, les parròquies que s’han fet han girat sobre qüestions relatives a la seguretat i la possibilitat de continuar expulsant o foragitant potencials delinqüents, o hi ha hagut interès, per exemple, per la fórmula de la declaració jurada sobre els antecedents penals. També s’ha demanat per aspectes relacionats amb la implantació d’empreses o professionals estrangers. De forma general, Espot ha assegurat que “la situació de cap de les maneres pot anar a pitjor”.
Respecte al lliure establiment empresarial, “a la pràctica hi haurà pocs canvis” i “allò que demanem ara i que no sempre controlem que es compleixi” es podrà continuar exigint, fins i tot “amb més detall del que ho estem fent fins ara”
I conjuntament amb Landry Riba, el màxim responsable de l’executiu ha assegurat que respecte al lliure establiment empresarial, és a dir, empresaris que es pretenguin assentar a Andorra, “a la pràctica hi haurà pocs canvis” i “allò que demanem ara i que no sempre controlem que es compleixi” es podrà continuar exigint, fins i tot “amb més detall del que ho estem fent fins ara”. Caldrà, potser, invertir en recursos humans o tecnologia per garantir els esmentats controls.
Quant a la lliure prestació de serveis, és a dir, professionals estrangers que puntualment poden venir al Principat a fer una determinada activitat econòmica, un servei concret, Espot ha reconegut que hi haurà una major flexibilitat “però a la pràctica no hi haurà més” facilitats. Cert és, que en lloc de poder ser autoritzats a treballar un màxim de 30 dies, aquest termini podrà anar fins a 90 jornades. En aquesta qüestió s’ha negociat una transitòria de tres anys per adaptar els sectors professionals des del punt de vista normatiu.
Ha estat en aquest punt quan el cap de Govern ha afirmat que “es va obrir l’economia sense haver regulat moltes professions liberals i això ha suposat una certa asimetria” i als professionals de certs països “se’ls ha posat fàcil” venir a Andorra respecte allò que en determinats casos ho han tingut certs professionals per anar a treballar a fora perquè s’han trobat països amb moltes salvaguardes en favor dels seus nacionals. Ara això es podrà o s’haurà de revertir. I és que, segons Xavier Espot, “l’acord d’associació serà una excusa per fer els deures que de vegades hem deixat de fer aquests darrers anys”.
Amb tot, i malgrat reconèixer els dos dirigents governamentals que no tot és positiu, i que hi ha aspectes “que si haguéssim pogut escollir no els hauríem triat”, sempre hi ha “aspectes col·laterals que matisin” aquells elements que suposen més riscos. Amb certes “salvaguardes” es pot “atenuar molt o matisar”. Exigir el català en alguns casos, per exemple, o introduir mecanismes que s’empren en països d’Europa i que no s’han implementat mai al Principat com pot ser, per exemple en matèria de farmàcies, un rati en funció del nombre d’habitants o la distància entre establiments.
En tot cas, Espot i Riba han volgut donar tranquil·litat davant aquells “missatges que es llancen per infondre por”. Una de les preguntes, justament, més enllà de demanar per les coses negatives de l’acord, ha estat interessar-se pel fet que s’hagi decidit fer un referèndum. La qüestió plantejava que si els dirigents consideren el tracte amb Europa tant positiu, si no pot ser un risc que hagi d’estar avalat per la població, pels electors. El cap de Govern, primer, ha deixat clar que és una herència rebuda. Però que ara secunda totalment.
EL REFERÈNDUM
Després ha ressaltat el fet que “no tenim tradició d’usar mecanismes de democràcia directe massa sovint” i una qüestió tan transcendental com un acord amb Europa és una ocasió única. “Tenim plena confiança en la ciutadania d’Andorra”, ha indicat Espot, que ha deixat clar que “al final la ciutadania ha de ser capaç d’avalar aquest acord d’associació pels avantatges que comporta; un ‘no’ a un acord d’associació és un escenari molt poc desitjable”, ha assegurat tot aclarint, però, que tant “els efectes del ‘sí’ com del ‘no’ els viurà un futur Govern del qual a ningú no se li escapa que jo ja no en seré el cap”. I ha tornat a insistir que caldrà anar a votar amb visió llarga, no per “anar contra el Xavi Espot” o esperant efectes a curt termini.
“Hem de ser capaços de reduir la burocràcia a la mínima expressió” i aprofundir tant com es pugui en l’automatització de processos, han afirmat dos dels principals mandataris andorrans en la negociació amb la Comissió Europea, especialment relacionat amb els tràmits duaners
El cap de Govern, que ha fet referències explícites als lauredians molt més del que ha fet als ciutadans de les altres parròquies fins ara, ha reconegut que “és molt normal que hi hagi dubtes” i ha tornat a indicar que “hem tingut moments de titubeig moments, de dir: ‘ens plantem i s’ha acabat’”. Entre altres qüestions, i a preguntes del públic, Landry Riba s’ha referit al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o als efectes que l’acord tindria sobre la qüestió de marques i patents, exposant que no s’ha fet cap adequació perquè es considera que obrir-se al mercat únic i les seves condicions pot ser bo per posar fi a les limitacions amb què es troba Andorra actualment en matèries com la propietat intel·lectual o els drets d’autor.
També s’ha referit Espot a la qüestió del reagrupament familiar i juntament amb el secretari d’Estat han deixat clar que “una operació de reagrupament no podrà suposar mai una càrrega per a l’Estat” alhora que restarà de la quota mínima establerta, no s’hi afegiran de més malgrat que no hi ha un topall màxim d’autoritzacions de treball posat per escrit. També en diverses ocasions s’han referit a l’oportunitat que a parer dels dirigents governamentals actuals pot suposar l’acord en el sentit d’allò que, col·loquialment, seria posar-se les piles.
Per exemple, eliminar burocràcia per fer més àgils els tràmits duaners i que no siguin un fre en la importació-exportació. I és que la duana, a efectes fiscals, es mantindrà. Com es mantindrà també la frontera perquè no s’accedeix, s’ha recordat una vegada més, a l’Espai Schengen. “Hem de ser capaços de reduir la burocràcia a la mínima expressió” i aprofundir tant com es pugui en l’automatització de processos, han afirmat dos dels principals mandataris andorrans en la negociació amb la Comissió Europea.
I Espot i Riba, que han assegurat que lluny de restar sobirania l’acord, a parer del Govern aporta “més independència” i un “plus de sobirania i de capacitat de decisió” atès que hi ha un comitè mixt on s’han d’arribar a consensos per tirar qüestions endavant, han assegurat, referint-s’hi en clau laurediana, que “l’homologació de títols” que comportaria Europa a nivell acadèmic pot contribuir a crear una mena d’indústria universitària de la qual Sant Julià, com a epicentre actualment de les universitats al país en podria treure profit.
També ha explicat que l’espai pirinenc que porta associat o reconegut l’acord amb Europa pot ajudar més que ningú Sant Julià atès que és la parròquia orogràficament més oberta. I arran d’una pregunta referent al fet de si amb l’acord negociat amb Brussel·les hi pot haver una millora d’infraestructures terrestres, ferroviàries o aèries, Espot ha posat sobre la taula el fet que el Banc Europeu d’Inversions (BEI) hagi triat Andorra com a país elegible. Ha deixat clar que no va lligat directament a l’acord però sí que hi té a veure. I que el BEI podria facilitar finançament a un cost molt assumible per impulsar infraestructures energètiques, “alguns projectes transfronterers” o algun transport segregat del qual de ben segur, ha ressaltat el cap de Govern, Sant Julià en podria treure rèdit.