“A nosaltres també ens aniria molt bé i ho estem demanant de forma activa”, ha insistit Ensenyat, que considera que el fet que el català fos llengua oficial a Europa evitaria trobar-se amb traduccions de normatives que “no són exactament iguals que l’original”, i per tant, “també ens aniria molt bé”.
Tot i així, ha reconegut que “a la Unió Europea no hi som nosaltres ni Catalunya”, per tant, “són els 27 els que han de decidir”, ara bé, que Andorra “ho demani de forma activa no vol dir que s’hagi de materialitzar però òbviament és un suport més”.
També el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha destacat la col·laboració en tot allò que fa referència a la llengua catalana. “L’estatalitat d’Andorra ens dona unes possibilitats que són extraordinàries”, ha afirmat, apuntant que en uns moments en què el domini lingüístic “està patint, Andorra és un referent”. El desig de Rull és poder veure “a nivell intern, però sobretot internacional, com podem projectar la llengua catalana” a través dels dos Parlaments.
MEMORÀNDUM
Rull, de fet, ha remarcat que és la primera vegada que hi ha un marc de relacions formals entre les dues institucions. Una tasca que dona continuïtat a la que va iniciar la legislatura passada a Catalunya la presidenta del Parlament, Anna Erra. “El memoràndum intenta posar en comú determinades estratègies compartides i per tant, crearem grups de treball, dotarem mecanismes d’intercanvi de suport tècnic i establirem estratègies compartides”, ha assenyalat el polític català.
En aquest sentit Ensenyat ha reconegut que els últims 15 anys les relacions entre el Parlament i el Consell General “han sigut més aviat febles”, fet que comporta que “si no ens coneixem, si no compartim idees i ponts de vista, es generen problemes o dubtes o situacions com el tancament de la frontera” durant la pandèmia. Per tant, ha defensat que poder compartir punts de vista i explicar les situacions particulars de les dues bandes “porta a trobar solucions molt millors”.
Entre els àmbits en els quals s’aprofundirà, hi ha tot allò que fa referència a la relació transfronterera, “l’impacte del veïnatge d’Andorra en el conjunt del Principat de Catalunya i especialment en les comarques limítrofes”, com l’Alt Urgell, la Cerdanya o el Berguedà. També l’impacte que té Catalunya en relació amb Andorra sobre determinats serveis, i s’ha parlat també de temes de medi ambient, salut, infraestructures i urbanisme.
Un altre dels temes rellevants que s’han posat sobre la taula és tot allò referent a l’acció climàtica i l’afectació en el territoris de muntanya i les seves economies, per la qual cosa es vol bastir una estratègia conjunta en termes d’adaptació al canvi climàtic.
EVOLUCIÓ DELS GRUPS D’AMISTAT
El síndic ha apuntat que el memoràndum suposa una evolució dels grups d’amistat que havien existit en el passat i que es considera que “no tenen massa sentit en un context global actual”. Per tant, s’aposta per professionalitzar-los convertint-los en comissions de treball reals que permeten “tecnificar”, també, la institució.
Així, es preveu que funcionaris del Consell o dels altres Parlaments amb qui es té acords firmats -fins ara s’havia signat amb Mònaco, es preveu que l’octubre es tanqui el memoràndum amb el Congrés dels Diputats espanyol i que aviat també es pugui signar amb San Marino- puguin fer formacions, i en l’àmbit tècnic de l’acord també es treballen desafiaments com la digitalització de l’administració o la seva desburocratització.
Ensenyat també ha defensat que aquestes relacions i treball conjunt poden ser un complement als que ja es duen a terme des del Govern i que permeten preveure accions o coordinar accions legislatives que potser es donen a les dues bandes “per aprendre dels errors o dels encerts d’un i altre”. Finalment, el síndic general ha conclòs que si el Consell és capaç d’establir aquest tipus de relacions amb els països amb qui es té “el 90% de la relació de veïnatge”, com pot ser Portugal, Espanya, França i petits estats com Mònaco i Sant Marino, “ja haurem fet una camí molt important, haurem fet una gran part d’aquesta feina”.
PRIMERA REUNIÓ COMISSIÓ INTERPARLAMENTÀRIA
La primera reunió de treball de la Comissió Interparlamentària pel seguiment dels assumptes i afers transfronterers Andorra-Catalunya tindrà lloc a Barcelona el dia 16 de juny. Així ho han acordat la Sindicatura i la Mesa del Parlament de Catalunya en la reunió celebrada aquest dilluns a la tarda. Les temàtiques que es tractaran se centraran en la col·laboració entre ambdós parlaments i en temàtiques d’interès transfronterer i de bon veïnatge com ara els serveis sanitaris, la mobilitat o l’impacte del canvi climàtic en zones de muntanya.
Comentaris (28)