El Col·legi Oficial d’Economistes (COE) ha organitzat aquest vespre un interessantíssim debat que regia o mirava de resoldre els dubtes que hi ha dins mateix del col·lectiu en relació amb l’acord d’associació amb Europa. El president de l’ens, Toni Bisbal, ha reconegut que majoritàriament els professionals de l’economia del país són favorables a l’acord, encara que hi ha qüestions que serien millorables i altres que no acaben de veure clares. I davant certs neguits van decidir muntar un debat que ha esdevingut el primer gran acte no marcat políticament en relació amb el text negociat amb Brussel·les.
Unes set-centes persones han omplert gairebé de gom a gom un debat amè encara que tècnic en alguns moments però amb una platea majoritàriament entesa. De fet, la riquesa dels arguments ha deixat fora de joc en molts casos el principal valedor del ‘no’, el notari Joan-Carles Rodríguez Miñana. El fil del debat s’ha allunyat de les qüestions com la inversió estrangera i la immigració, encara que se n’ha parlat, i la solvència dels arguments emprats per l’economista i exdirectora de l’INAF Maria Cosan o els del consultor financer i exministre d’Afers Exteriors Gilbert Saboya han estat molt més potents que cap altres en el debat estricte sobre el ‘sí’ o el ‘no’.
Això no treu que els valedors del ‘no intel·ligent d’alt risc’ no hagin exposat justificacions d’interès. Els politòlegs Pol Bartolomé i Albert Gomà, cadascú a la seva manera, consideren que l’acord d’associació no és la millor opció ara mateix. El conseller general de Concòrdia considera que abans s’han d’afrontar altres debats i reformes internes mentre que Gomà, empresari, innovador social, es decanta més per esprémer els acords que actualment ja té Andorra subscrits amb Europa. El sisè debatent era un Ramon Tremosa que ha apostat, encertadament, per fer apunts de qualitat.
En efecte, el doctor i professor en economia, integrants de la formació política Junts i exconseller de la Generalitat catalana alhora que exeuroparlamentari ha deixat clar que com que la decisió s’escaurà adoptar-la als andorrans, ell no s’hi posaria. Però sí que donaria elements per fer evident que Europa és un model d’èxit. I així ho ha fet, tot aclarint certes qüestions o aportant elements per tal que els altres contertuliants ressituessin les seves posicions o engeguessin temes nous.
Amb tot, durant la primera part del debat, i fent servir una tecnologia que no ha acabat de funcionar prou, en una votació en què han pres part 315 persones, el ‘no’ tenia un 51% d’adeptes mentre que el ‘sí’ n’aplegava el 43%. La segona votació, amb només 226 vots acceptats -el responsables del Col·legi dels Economistes han lamentat el mal funcionament de la wifi-, ha mostrat un empat tècnic, l’esmentat 48% a 47%, amb un 5% de vots amb blanc. En tot cas, un debat ric i molt celebrat pels assistents, que han agraït les aportacions de qualitat dels debatents.
En un primer terme, el frec a frec l’han protagonitzant Rodríguez Miñana i Saboya, molt actiu tot el vespre, de llarg el ponent més xerraire i intervinent, per parlar del fet que amb acord amb Europa moltes qüestions quedin a mercè, en cas de discrepància, del Tribunal de la UE. Després, les posicions han virat, sense estar previst, cap a la importància del sector financer. I aquí ha estat on l’exministre d’Exteriors i Maria Cosán han brillat especialment. I Pol Bartolomé no ha pogut fer res més que admetre les nefastes conseqüències que podria tenir un ‘no’ a l’acord.
En general, el que ha aplanat sobre l’ambient ha estat sobre si Andorra és capaç d’assumir, de digerir, tot el que suposa una associació amb una màquina de les dimensions de la Unió Europea o si Europa és necessària perquè arriba ara i no hi ha cap alternativa viable. La fractura, entre cometes, que s’ha evidenciat en el marc d’un clima distès, constructiu i molt amigable, és la que aparentment hi ha en la societat andorrana. I el que sembla evident és que falta informació i explicacions acurades. En el debat dels economistes, és clar, cadascú hi ha donat les seves. Això és clar i ha estat més que evident.
RODRÍGUEZ MIÑANA
Algunes de les frases o aportacions del notari partidari rotund del ‘no’ a l’acord han estat, per exemple, recordar que “Europa no té capacitat de seducció” i que per això aquells ciutadans europeus que més enllà de la teoria poden copsar la pràctica en surten desencantats. Amb tot, i malgrat afirmar que “tenim el que tenim”, Rodríguez Miñana ha admès que “podria ser interessant anar una mica més enllà i veure com a poc a poc ens podem anar relacionant”. El jurista, que ha mostrat el perill de no poder formar part ni tenir cap incidència sobre el Tribunal de la UE, ha deixat clar d’entrada que “el que més m’amoïna és la llibertat d’inversió comunitària, que té una repercussió evident per l’habitatge i la sostenibilitat”. I ha ressaltat sobre la llibertat de circulació de les persones que “m’amoïna la qualitat, no dic la quantitat, dic la qualitat de les persones que puguin establir-se a Andorra” perquè en cas d’acord no hi hauria “filtres sanitaris ni d’antecedents penals”. En tot cas, Rodríguez Miñana ha estat contundent en afirmar: “L’acord d’associació ens canviarà la vida. I no podrem fer l’andorrà.”
SABOYA
L’exministre i consultor financer, s’ha dit, ha estat qui més xerrat i qui més somriures, segurament, ha fet aixecar de la platea, especialment recordant algunes anècdotes del seu pas pel ministeri, com per exemple com anant de visita al govern espanyol del PP “els agradava molt quan els deia que no érem de Podemos, que érem de ‘Pedimos’”. També ha deixat clar que si Andorra té convenis de no doble imposició amb Espanya o França no és per la força del Principat sinó perquè la resta d’interlocutors ho van voler d’aquella manera. Gilbert Saboya, entrant en matèria, ha assegurat que “el resultat global” d’allò negociat “em satisfà” i que en gran mesura, “en conjunt, les línies vermelles s’han respectat prou bé”. Saboya ha recordat que del 1993 que era partidari a un accés al mercat únic com a oportunitat per convertir Andorra en “un centre de serveis amb valor afegit”. “Si et vols quedar com estàs, probablement no cal votar l’acord d’associació; però si vols oferir quelcom des d’aquí cap a la resta del món probablement és necessari”.
L’extitular d’Exteriors, primer, i d’Economia, després, amb Toni Martí ha deixat clar que aspectes com el creixement urbanístic o els impostos “no ens vindran d’Europa” i ha remarcat que “Andorra ha de fer el pas d’assumir obligacions per tenir drets” i tot i sent “conscients de la vulnerabilitat”, ha afirmat, “les coses només es canvien des de dins” i és millor poder estar en un comitè mixt paritari que no pas veure com s’imposen de fet les coses des de Brussel·les sense poder-hi dir res. “Crec que Andorra deixarà escapar una oportunitat i si diu que ’no’, en pocs anys Andorra tornarà a picar la porta d’Europa i negociarà quelcom que no serà millor que el mateix que ara”. L’exministre, que ha deixat clar que ni les institucions europees ni els països veïns “no ens volen mal, però tampoc que t’aprofitis de la situació” i que ha indicat que el Brexit ha fet evident que al Regne Unit “li ha anat pitjor”, també ha esgrimit un altre element: “Amb l’acord deixarem enrere d’una vegada per totes que som un paradís fiscal. Això només s’aconsegueix si s’és membre del club.”
GOMÀ
Amb la frase “prefereixo una Andorra de petits empresaris, d’hotels familiars, d’agents immobiliaris propis. No em cal un Marriot. Prefereixo una Andorra que pugui protegir el seu teixit empresarial” ha estat un dels que ha arrencat una tancada ovació -l’altre ha estat Pol Bartolomé també partidari d’un ‘no’ moderat però de risc evident- del públic, amb clars sectors de partidaris del ‘no’. El politòleg i empresari, que ha explicat com de fracturat està el mercat únic, complexe, posant l’exemple de quan va voler homologar una llana ignífuga de la seva empresa, aposta per desenvolupar més i millor els acords que ja es tenen amb Europa actualment. “L’acord del 1990 no l’hem desenvolupat del tot”, ha dit. “No l’estem aplicant bé”. I entre això i aprofitar els mitjans tècnics actuals es podria treure més rèdit a tot plegat. “Hem d’aplicar i estudiar molt millor el que ja tenim”, ha insistit durant tot el debat. “El que hem fet els darrers trenta anys ha estat anar d’aquí cap allà”.
“Hem d’anar a poc a poc, ser molt fiables i molt creïbles. Aquest acord no és bo perquè imposa massa obligacions per a pocs drets”, i tot deixant clar que “la idea de Pirineu és fonamental” i “és important el nostre paper de motor regional”, ha demanat “aplicar molt millor el que tenim i esperar una finestra d’oportunitat” perquè creu que la UE acabarà integrant diversos nivells d’estats. I és que en cas contrari, “ens queda un acord molt gran, molt complexe”, un acord que deixa els avantatges “per després però les obligacions ja hi serien ara”. Gomà ha destacat que l’acord d’associació no aportaria seguretat jurídica i ha lamentat la contradicció que suposa al seu torn que “els polítics muntin un ‘cristo’” per l’aplicació de certes directives en matèria de Protecció de Dades quan “estem negociant un gran acord” que les faria obligatòries sí o sí. Per al politòleg i innovador social “la clau és no donar l’esquena a Europa i ser molt creïbles, que Andorra ho ha sigut en algunes coses i en d’altres no tant”. I tot i admetent que la seva posició conté riscos ha posat com un exemple interessant i assumible per a ell, el de Malta.
COSAN
L’economista, assessora de la CASS, de l’AFA i exdirectora de l’INAF quan va esclatar el ‘cas BPA’ segurament ha estat la intervinent que ha aportat, a nivell del text negociat, els detalls més tècnics des d’un posicionament favorable a l’acord però amb una mirada crítica. Ha deixat clar que tot i representar el col·legi economista, les seves opinions eren lliures i particulars i ha començat deixant clar tres o quatre postulats. “Jo votaria que sí encara que realment estic convençuda no s’ha explicat bé o no hem sigut clars des del moment zero” sobre el que aporta Europa. “Serem més sobirans si tenim un acord amb la Unió Europea.” “Andorra té unes especificitats que s’han de protegir però alhora s’ha de projectar al món i tenir una relació estable amb els nostres veïns, no només els del nord i els del sud.” I, finalment: “No hi ha res perfecte, però vist el que hi ha sobre la taula és millor agafar aquest acord que no agafar-ne cap.”
A partir d’aquest preàmbul, la resta d’aportacions, amb molt sentit, han estat matisos o aportacions més tècniques i algun dard enverinat cap a la classe política. “No pot ser que no hi hagi polítics amb visió d’Estat per fer la reforma de les pensions que necessitem. És una qüestió d’Estat, una cosa de política andorrana i de cap altra.” Maria Cosan ha posat molt l’accent en diferents de les seves intervencions que l’acord amb Europa comportaria una bona injecció a l’economia andorrana. Sempre parlant en termes “per càpita, que és el que ens afecta a tots”: i no de forma nominal, que els darrers anys ja han anat bé per uns quants, ha manifestat. “Ens beneficiarà l’acord, estic segura que ens beneficiarà”, ha indicat l’economista tot deixant clar que la seva professió no està gens protegida. Però el benefici “dependrà dels andorrans. De com aprofitem aquest acord. I així podrà tenir poc impacte o més.”
BARTOLOMÉ
És públic i notori que la posició del conseller general ha virat. Segurament estava en joc la seva continuïtat dins el projecte de Concòrdia. Així, aquest defensor d’Europa s’ha mogut cap a un ‘ara no toca’ aquest acord. Bartolomé coneix el dossier i no dubta en reconèixer allò que és. Per exemple, que seria molt complicat ajudar el sector financer sense acord d’associació. O que no és evident i sí molt arriscada la posició que manté Concòrdia. Però també que és molt perillós assumir un acord sense que Andorra no estigui ‘arreglada’. “Aquest acord va ser plantejat en un context diferent al que reuneix Andorra avui dia”, ha indicat el politòleg. Per tant, per a Bartolomé abans de donar el ‘sí’ a Europa cal reordenar el creixement perquè sigui “just, sostenible i necessari”, cal una moderació del creixement demogràfic, “la reforma del sistema de pensions és més urgent que mai” i s’han de teixir “polítiques ambicioses en matèria d’habitatge”.
Per al expert en relacions internacionals de Concòrdia, “l’acord no resolt aquestes quatre coses” i fins que no estigui resoltes, millor seguir com estem. Això sí, buscant un diàleg constant amb Europa. “Els deures pendents s’han de fer abans pel risc que comporta associar-se a Europa sense haver-se protegit prèviament.” Bartolomé ha admès que la UE no dirà com cal fer determinada reforma, però ha afirmat que si no està feta abans de l’associació, hi poden haver impactes negatius inesperats. El conseller general ha lamentat que els partidaris del ‘sí’ “han romantitzat o frivolitzat certes qüestions”, en el sentit que tot serà bufar i fer ampolles. Bartolomé ha reconegut que l’acord, “al sector financer l’ajuda a seguir creixent i si diem que ‘no’ caldrà buscar una alternativa”. Però en cas contrari, “altres sectors acabaran absorbits”. Per tant, seria clau saber “quins sectors són prou madurs”.
Per al politòleg lauredià “hi ha aspectes que estan molt ben negociats”. I ha posat l’exemple de les exempcions que s’han aconseguit en matèria de lliure circulació de persones, d’immigració, una qüestió sobre la qual no és senzill aconseguir cessions d’Europa perquè després tothom es pot apuntar al carro. “El que hem aconseguit és molt important, però frivolitzar-ho o romantitzar-ho és un risc”. Per tant, per a Bartolomé ja caldria saber ara quins serien els experts que acompanyarien Andorra en els comitès de negociació post acord i en quins comitès es voldria estar. El conseller general ha afirmat que seria ideal poder seguir tractant amb Europa acords que afectin el pacte duaner, treballar el model institucional i poder dialogar sobre com accedir a finançament. Però ha admès que “no som la seva prioritat, no cal frivolitzar tampoc en això”. I ha conclòs amb una advertència i una afirmació: “L’acord és d’una magnitud tan àmplia… que protegir els empresaris locals cada vegada ho veig més bàsic.” (Aplaudiments).
TREMOSA
Com ja s’ha apuntat, l’exconseller català, exeuroparlamentari i doctor i professor en economia ha fet diverses aportacions per reforçar la importància d’Europa. Però mai no ha intervingut en el debat sobre el que convé a Andorra. Ramon Tremosa és un europeista convençut que ha demanat que el que s’ha de fer, com s’ha de plantejar l’associació o no amb Europa, és pensant si mai hi ha una nova pandèmia com serà més fàcil d’accedir a vacunes. O si torna a esclatar una guerra que comporta una crisi energètica, què resultarà més senzill per poder comprar combustible més barat. En fi, que el Brexit ha estat un fracàs per a la política (el Regne Unit vol una Europa menys francòfona) però no pas perquè els britànics no creguin en la llibertat de circulació, per exemple. En fi, elements per rumiar. Per estudiar. Per preparar el referèndum i, en fi, per continuar alimentant dubtes.
Comentaris (36)