Des del grup demòcrata, van participar dos consellers generals. Un, Marc Magallon, també en representació d’Acció. En la seva ponència, no evita retreure el fet que, al seu entendre, el projecte Grífols no ha reeixit en part per les dissensions d’altres forces. “Les nostres picabaralles polítiques internes no haurien de ser un fre per aturar tots aquells projectes de futur, d’obertura de finestres econòmiques de totes aquelles activitats fins ara inexistents i que poden generar un important valor afegit per al nostre país, tot diversificant la nostra economia, aportant així seguretat perquè passi el que passi, la pèrdua d’una pota del model econòmic pugui veure’s recolzada per l’efervescència d’un altre negoci també present al país”, ha argumentat. I, en canvi, el de la farmacèutica catalana “se n’ha anat en orris per aquestes pugnes internes”. Defensa que “davant d’oportunitats d’aquest calibre, hauríem de fer front comú, no utilitzar-ho com a arma de rèdit polític i remar tots en el mateix sentit pel be de la nostra economia”.
Magallon lamenta el fracàs del projecte Grífols, que atribueix a “les picabaralles polítiques internes” i demana que la situació no es repeteixi amb l’acord d’associació
I adverteix que, ara, això no s’hauria de repetir amb l’acord d’associació. “Ens n’hauríem d’adonar que fent part del mercat únic, decantant-nos i adaptant-nos a les noves tecnologies i digitalització, a tota la normativa europea, la dels països que ens envolten i no podem quedar-nos en al marge i és sense dubte la nostra gran oportunitat per diversificar-nos”, afirma en el seu escrit, tot remarcant que “ens agradi o no, el nostre territori està envoltat per la gran Europa, i fem part d’ella”. Per això, es demana si “deixarem escapar el tren europeu”.
També des de la majoria ha fet ponència Meritxell López, que s’ha centrat més a abordar els reptes que suposa la globalització. Admet que és un fenomen que té “innegables avantatges”, però també que “cal estar atents a les amenaces que comporta”. Entre aquests, cita “la situació actual d’inflació mundial” generada arran de la pandèmia i l’esclat de la guerra a Ucraïna. “És un problema sobre el qual no es pot incidir en l'àmbit local. No obstant això, des de l’esfera política existeix la possibilitat d’establir mesures de caràcter social i econòmic per mitigar en la població l’impacte d’un problema global en l'àmbit local”, argumenta la parlamentària, que també cita un altre punt a tenir en compte: la intel·ligència artificial.
“Aquesta tecnologia en estat emergent presenta grans avantatges i té un gran potencial de crear valor per a les persones, però no podem deixar de banda que presenta també molts riscos per a la seguretat i privacitat de les persones, com ara suplantacions d’identitat per finalitats poc ètiques o fins i tot il·legals, fraus o ciberviolència”, ha indicat. Per això, considera que “és important per part de la comunitat internacional i per part dels responsables polítics establir uns límits i una legislació robusta per assegurar que aquests avenços globals no esdevinguin també una vulneració de drets humans a gran escala”
CONCÒRDIA I LA NOVA NEUTRALITAT
La representació de Concòrdia a la Diada va anar a càrrec de Pol Bartolomé. El lauredià va centrar la seva exposició en dos aspectes. El primer, com ha canviat, els darrers temps, el concepte de “la neutralitat” que, històricament, Andorra ha mantingut davant els conflictes internacionals. Posa en relleu que, de fet, aquesta idea més tradicional ja es va modificar a inicis dels 2000, amb l’adopció d’acords contra terrorisme arran dels atemptats de l’11-S. I, ara, s’ha fet un pas més enllà amb la postura amb la guerra a Ucraïna i l’esclat del conflicte a Gaza.
Bartolomé admet que “la contundència de la resposta andorrana envers Rússia certament ha generat una gran confusió entre el públic del país, almenys d’aquell més partidari de mantenir una posició de neutralitat”. I és aquí on posa en relleu que “la situació ha canviat molt des que Antoni Fiter i Rossell definís com a “neutres” les valls d’Andorra”. Ara, entén, “complim de manera responsable amb les obligacions que es deriven de la participació en la comunitat internacional”.
Bartolomé afirma que la neutralitat “no hauria de suposar un impediment perquè Andorra condemni formalment els atacs injustificats contra la població civil, apel·lar pel respecte pels drets humans, i advocar per la resolució pacífica dels conflictes entre estats”
El parlamentari lauredià indica que “sense voler-ho, Andorra s’ha vist engolida per la creació d’una esfera de seguretat i defensa d’una dimensió europea i transatlàntica de la qual no podem escapar-nos” i analitza les dues opcions existents: “adoptar una posició més aviat equidistant (...) o assumir una posició de major responsabilitat”. I entén que aquesta segona és “la que acomoda millor la sobirania andorrana en l’ordre internacional contemporani”.
També s’acaba referint al conflicte a Palestina. I és aquí on afirma que, al seu entendre, “la posició andorrana encara es troba en un procés d’evolució, el punt culminant del qual serà el reconeixement formal de l’estat palestí”.
Sobre la neutralitat, de fet, Bartolomé recorda que “no figura en la Constitució” sinó que “es tracta d’una assumpció que forma part de l’imaginari col·lectiu, però que, en canvi, no disposa de cap fonament jurídic”. I defensa que “no hauria de suposar un impediment perquè Andorra condemni formalment els atacs injustificats contra la població civil, apel·lar pel respecte pels drets humans, i advocar per la resolució pacífica dels conflictes entre estats”. Al seu entendre, “en cap cas hauríem d’adoptar la política de l’equidistància i el silenci”, ja que, si ho fes, “la credibilitat internacional del país es veuria profundament qüestionada. I el més important: el compromís envers els nostres socis més directes també”.
Sobre la globalització, Bartolomé argumenta que “ens hem vist més afectats pel procés que a la inversa”. Per això, considera que Andorra té capacitat d’incidir “humilment” en el seu transcurs, amb l’exemple de l’aportació per a la redacció del Tractat de Lisboa. També entén que “la primera reacció és comprensible que sigui la del rebuig o la desconfiança però des del meu punt de vista, cometríem un error si no miréssim més enllà”, ja que “la gestió comuna i coordinada dels afers globals és un procés tant ineludible com inexorable”. Així, argumenta que “Andorra pot decidir, com ha fet fins ara, participar-hi activament, des del rigor, la discreció i donant-li tota la importància que mereix o empetitir-nos encara més i deixar que d’altres estats decideixin el nostre futur”.
UN ACORD NECESSARI PEL PS
Des del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró ha aprofitat per incidir en la importància de l’acord d’associació per al futur d’un país que “es troba amb un model econòmic esgotat i que l'obliga a reinventar-se per continuar endavant”. Això suposa, defensa, “obrir una nota etapa centrada en la digitalització, àmbit sobre el qual ara busquem ser un referent a Europa i al món”. Per aconseguir això cal ser conscients, adverteix el conseller general socialdemòcrata, que “hem de tenir un marc regulador, poder jugar amb les mateixes regles, fet que li permetrà ser més competitiu i alhora estar més protegit”. Aquí és “on entra en joc el mercat únic europeu i l'acord d'associació”.
Baró argumenta que el conveni “ens permetria tenir més seguretat i estabilitat, així com un suport necessari en cas de situacions greus, com per exemple ha succeït amb la Covid-19” i que aquest no suposa “perdre sobirania” sinó que seria “un refugi de protecció en aquest món globalitzat”. També remarca que a Europa les normes “són equilibrades i compensades per d’altres que per als progressistes són essencials sobre el model de país que volem, com són aquelles que fan referència a drets socials, a la negociació col·lectiva, a la igualtat en l'accés als serveis públics, a la solidaritat i a la cultura”.
Per al parlamentari socialdemòcrata, “Andorra ha d’encarar problemàtiques complexes i diverses” i “tota sola trigaria molt més temps a posar en pràctica tota la legislació en aquests àmbits”. Per això, afirma, “tenim l'oportunitat de formar part d'un model concret, fiable i amb experiència, que reduiria els terminis en aquests aspectes, els quals són el desafiament de la política actual i amb l’oportunitat també de mantenir característiques pròpies”. En canvi, un no a l’acord, “més enllà de crear-nos un escenari incert ens deixa amb un desavantatge en la globalització com és, per exemple, la manca d'experiència en els aspectes mencionats anteriorment, fet que pot perjudicar a tots els sectors, siguin econòmics siguin socials, i que en uns anys podria convertir-se en un dany irreversible”.