Així ho ha explicat a preguntes dels consellers generals de Concòrdia i d’Andorra Endavant durant la sessió de control a l’executiu que s’ha celebrat aquest dijous. Ha estat la líder d’aquesta segona formació, Carine Montaner, qui ha posat l’afer sobre la taula demanant si, en cas que el conveni sigui declarat mixt, fet que allargaria tots els tràmits fins a la seva posada en marxa, ja que caldria que fos votat a tots els parlaments dels Estats membres, el Govern es planteja la possible aplicació de forma provisional. Una opció que, almenys al ple, Espot ha negat de forma rotunda.
“No ho pretenem”, ha afirmat. En aquest sentit, ha assegurat que “mai ens ho hem plantejat” i, a més, ha posat en relleu que “la normativa aplicable no ho permet”. És a dir, com a mínim s’ha fet l’anàlisi de si, legalment, seria possible o no. I, a partir d’aquesta asseveració, s’ha desfermat el debat entre les dues formacions que s’han mostrat clarament oposades a l’acord i el màxim responsable de l’executiu. Una de les claus ha estat quan Cerni Escalé, des de Concòrdia, ha demanat per quan se sabrà si el conveni té o no la consideració de mixt i què es preveu en cas que així sigui.
Espot ha respost amb una de freda i una de calenta. Sobre el termini per tenir la decisió des de la Unió Europea, ha apuntat que no s’allargaria en excés, almenys segons les consultes realitzades als serveis jurídics de l’organisme comunitari. “La decisió respecte a això o si s’introdueixen esmenes la sabríem abans de finals d’octubre”, ha apuntat. En canvi, no ha volgut avançar què passaria en cas que es declarés el conveni amb la consideració de mixt. “No puc assumir compromisos en base a política ficció”, ha manifestat.
Més enllà d’aquest punt, el debat ha forçat un nou cara a cara amb Montaner sobre la idoneïtat del debat. La líder d’Andorra Endavant ha retret a Espot que “estem cansats de discursos simplistes: del tot o res, que es digui que, si no anem a Europa, ens caurà el diluvi”, al mateix temps que ha lamentat que l’acord, al seu entendre, suposa la fi “de la immigració selectiva”, fet que vincula a la pèrdua de seguretat ciutadana. El cap de Govern li ha rebatut aquest darrer punt recordant que el sistema de quotes, amb alguna cessió per part dels ciutadans comunitaris, es mantindrà i li ha etzibat que “preguntes com les que ha formulat permeten aclarir que vostè no té cap projecte alternatiu”.
Comentaris