Certament, almenys sobre el paper i el calendari negociador, és “prematur” saber cap a on aniran les coses en matèria de llibertat de circulació de capitals i serveis financers. Ni tan sols s’ha plantejat la qüestió en la taula negociadora. Però tant el cap de Govern, Xavier Espot, com el secretari d’Estat d’Afers Europeus i, per tant, cap negociador andorrà, Landry Riba, de moment sembla que l’aterratge de sucursals estrangeres sembla inevitable. Com i quan potser es pot negociar.
“Si realment volen -els dirigents polítics- obrir la plaça que ho diguin obertament però que després no diguin que no es faci fora gent o que es facin patrocinis a tort i a dret”, manté el sector
La constatació feta pels mandataris governamentals durant la darrera de les xerrades, a Escaldes, per fer el punt sobre l’estat de les negociacions amb Brussel·les no s’ha posat gens bé en el sector bancari. Si es confirma l’arribada d’empreses foranes “aleshores els bancs del país forçosament hauran de retallar molts llocs de treball i reduir despeses en patrocinis pels país”, han indicat les fonts consultades. Cert és que hores d’ara totes les entitats no parteixen de la mateixa base, i això fa que les necessitats d’unes empreses i altres siguin lleugerament diferents.
Dels tres bancs que presumiblement quedaran a la plaça financera a final d’any, Andbank té una implantació elevada fora del Principat mentre que Crèdit Andorra i MoraBanc sempre han apostat més per una radicació més nacional. D’aquí que els interessos dels tres grups puguin no ser coincidents al cent per cent encara que hores d’ara les centrals de tots els grups bancaris es mantinguin al Principat tot i que Andbank, al seu dia, ja va mirar de portar al moll de l’ós de l’entitat a Luxemburg, sense que acabés de reeixir l’operació.
I és que no seria d’estranyar, han advertit les fonts consultades, que el bancs andorrans el que acabin fent, davant d’una obertura propiciada per l’acord d’associació amb la UE, sigui “traslladar les seus centrals fora Andorra on els salaris també són més competitius i on és més fàcil trobar talent…” Els consultats s’han demanat si els dirigents polítics són conscients d’aquest escenari. I si ho són, que siguin “valents” i “si realment volen obrir la plaça que ho diguin obertament però que després no diguin que no es faci fora gent o que es facin patrocinis a tort i a dret”.