Seguint encara amb els nacionals del país, el sondeig posa de relleu que dos de cada tres consultats se senten poc o gens informats. La percepció dels ciutadans andorrans és que l’acord, en els camps que més beneficiaria el país, seria en les relacions internacionals i amb el tracte dels nacionals andorrans a l’exterior. També amb les oportunitats per als joves. La diversificació econòmica també està entre els elements que més es considera que l’acord amb Europa ajudaria, però per davant encara hi té la seguretat jurídica i els drets socials que es considera que el text pactat amb Brussel·les comportaria.
Una de les preguntes significatives que inclou aquest segon observatori de l’any i que es repeteix respecte de la primera onada és la que fa referència a si es considera el pacte amb la UE globalment positiu o negatiu. I en aquest sentit, és destacat el fet que aquesta tardor, respecte de la primavera, ha crescut de manera molt significativa el volum d’enquestats que consideren negatiu l’acord. I l’increment de ‘negativistes’ va, òbviament, en detriment dels ‘positivistes’. L’Observatori presentat aquest matí reflecteix que el 44,3% dels enquestats veuen l’associació amb Europa molt o més aviat negativa i el 35,3% la troben molt o més aviat positiva.
També és important l’anàlisi que fa l’Observatori en relació amb les fórmules de relació amb la Unió Europea. En aquest sentit, entre els nacionals andorrans ha baixat com a sistema d’embrancament amb Europa l’acord que s’ha negociat i, en canvi, ha pujat de manera molt significativa els que consideren que s’haurien de mantenir els actuals acords. Aquesta radiografia es dona igual també entre els residents no nacionals. La diferència més significativa està entre aquells que apostarien per un acord diferent del que s’ha negociat. Els andorrans ho veuen millor, tot i no ser l’escenari principal, que no pas els residents.
De forma global, els ciutadans del país coneixen sobradament que hi ha l’acord en curs. Nou de cada andorrans ho tenen clar encara que això no es tradueix en un coneixement aprofundit d’allò que s’ha pactat. En general, ja s’ha dit, la majoria dels ciutadans es consideren mal informats. Els residents no nacionals saben que s’està en negociacions però una mica per sota que els andorrans (a l’entorn del 74%). Tots plegats consideren que la comunicació feta pel Govern no és gaire bona. O, directament, creuen que és regular o dolenta.
De fet, dos de cada tres ciutadans se situen en aquesta darrera posició. Els que creuen que s’està fent una bona comunicació es mantenen inalterables. Pugen els enquestats que expliquen que no ho saben i hi ha un petit grup de consultats que inicialment -en l’anterior sondeig- consideraven regular la comunicació que ara la qualifiquen de dolenta. Segons Micó, de la comunicació i un eventual canvi d’estratègia en pot canviar també el posicionament dels eventuals votants o, en general, de la percepció ciutadana.
MÉS EQUILIBRI ENTRE ELS NO NACIONALS
També entre els ciutadans no andorrans del país hi ha més partidaris del ‘no’ que del ‘sí’. Però en aquest cas la diferència és molt poca. És molt habitual que els residents no andorrans siguin més proclius a associar-se amb Europa que no pas els andorrans. Els percentatges anirien entre un 34,7% de favorables a un 36,5% de contraris mentre que els que no saben encara posicionar-se o no ho volen dir sumen un 28,9%.
Entre els no nacionals es percep també, en aquesta segona onada del 2024 de l’Observatori una evolució notable cap els que consideren molt o més aviat negatiu l’acord. En efecte, a la primavera hi havia un 48,2% d’enquestats que trobaven positiu el pacte amb Europa. Ara aquest percentatge cau fins al 42,7%. Mentrestant, si fa uns mesos el 34,7% dels consultats trobaven negatiu el text negociat amb Brussel·les, ara aquest percentatge escala fins al 37,2%.