Aquest és un dels aspectes que han sorgit i que s’han exposat en la reunió que s’ha fet -la primera de tres, les següents a la Massana i Escaldes- aquest vespre a l’auditori del Palau de Gel, on Riba i el cap de Govern, Xavier Espot, han posat sobre la taula l’estat de les negociacions des de la perspectiva andorrana. Els dos dirigents polítics s’han mostrat moderadament optimistes que Brussel·les acceptarà les línies vermelles que s’ha autoimposat el Govern davant les característiques del Principat. “Som petitets”, ha anat dient Espot davant tot just una trentena de persones. Alhora, però, ha deixat clar que “caldrà fer renúncies i concessions”.
Riba: “No és veritat que haguem de passar pel tub, si tenim els arguments, si són raonables, si sabem defensar-los, podem assolir adaptacions i un acord que té en compte la nostra realitat en certa mesura”
Espot ha obert l’acte fent un conjunt de reflexions genèriques per donar pas al secretari d’Estat que ha incidit més en el detall de l’estat de les negociacions. Entre explicació i reflexió, tots dos mandataris han anat desgranant elements, han anat donant pinzellades d’elements concrets de les converses, dels contactes que s’estan mantenint. La voluntat seria mantenir el millor de l’‘statu quo’ actual i treure el màxim profit de l’entrada a un mercat interior, a un mercat comú immens en comparació amb Andorra.
El cap de Govern ha deixat clar que l’executiu és “ferm convençut que cap aquí (en relació a Europa) és on hem d’anar” perquè “l’alternativa, que és l’‘statu quo’, no esvaeix la vulnerabilitat i porta a un carreró sense sortida”. Europa ha d’obrir noves portes, ha de permetre obtenir nous ingressos “per poder continuar fent polítiques socials, educatives” però, alhora, ha deixat clar Espot “ningú no pot garantir que un dia per l’altre l’economia es diversificarà”. Per les sensacions, ha dit el mandatari governamental i també el secretari d’Estat, hi ha optimisme que la UE acollirà demandes andorranes.
Landry Riba ha indicat que “no és veritat que haguem de passar pel tub, si tenim els arguments, si són raonables, si sabem defensar-los, podem assolir adaptacions i un acord que té en compte la nostra realitat en certa mesura” i ha explicat, per exemple, que la UE ja ha acceptat que hi hagi disposicions que Andorra no hagi de complir per duplicat com sí que s’exigeix a altres països i també ha admès negociar els terminis, el temps que es donarà al Principat per reprendre la normativa comunitària, que no necessàriament haurà de ser en 18 mesos com sol ser el període estàndard.
Espot i Riba han coincidit en afirmar que la voluntat és arribar a tancar l’acord d’associació, a cloure la redacció del document final, al terme del 2023 amb la presidència espanyola de la comissió europea. En aquest sentit, el cap negociador andorrà ha recordat que queden quinze mesos dels quals cal descomptar Nadal, el proper estiu i les eleccions generals al Principat. “És factible”, ha assegurat el secretari d’Estat, que ha afirmat que Brussel·les també ho veu possible però que caldrà viure “una tardor molt intensa”.
ESCULLS
El màxim mandatari governamental ha explicat que hores d’ara, a banda de la lluita per mantenir el monopoli de l’operadora de comunicacions, “hi ha tres esculls”, que són “els fluxos migratoris a través d’un sistema de quotes que és el sistema que hem triat i tenim”. I, segons Espot, “aquí no hi haurà gran problema”. Un segon element, un segon escull relatiu al capítol de la llibertat de persones, és el control dels antecedents penals.
Espot: “Estic convençut que podrem arribar a un acord que serà beneficiós per Andorra de la mateixa manera que ho és l’‘statu quo’ actual”
En aquest sentit, el cap de l’executiu ha reiterat, com ja va fer divendres des de Nova York, “el camí que haurem d’emprendre és un camí que igualment l’haurem hagut de fer”. Finalment ha citat les mesures de policia administrativa, és a dir, allò relatiu a foragitaments i devolucions en calent. Espot ha deixat clar que "la normativa europea no les prohibeix” però sí que reclama “que hi hagi un procés garantista”, més garantista almenys que la situació actual.
El cap de Govern està força segur que es podrà “preservar la nostra seguretat ciutadana” i que “estic convençut que podrem arribar a un acord que serà beneficiós per Andorra de la mateixa manera que ho és l’‘statu quo’ actual”. De fet, i a nivell general, ha vingut a dir que “per anar a pitjor no ens cal anar” a Brussel·les i ha deixat clar a la platea que “no som uns desaprensius ni uns temeraris” i que defensen Andorra perquè l’altra part ja té qui la defensa “i molt bé, perquè en saben molt”.
Lligat a temes de control de persones i de mercaderies, i també de fiscalitat, i arran d’una de les poques preguntes que s’han formulat el cap de Govern ha assegurat que pel fet d’acabar tancant, si escau, un acord d’associació, no se suprimirà ni els controls duaners ni, tampoc, els controls de les persones als punts fronterers. Espot ha deixat clar que “la fiscalitat queda fora de l’acord d’associació” i ha indicat que “no hi ha ni una sola disposició que ens obligui a posar-nos al nivell d’Espanya, de França, d’Alemanya en impost de societat, d’IGI, d’IRPF”.
Justament, “per continuar tenint una fiscalitat competitiva com la que tenim” es mantindrà la duana i per altres raons, en el traspàs de mercaderies, malgrat que s’alliberaran molts tràmits, caldrà mantenir algun filtre. Pel que fa al control de persones, aquest “no està vinculat ni a un acord d’associació ni a la integració” a la UE sinó a l’adhesió a l’espai Schengen. Espot i Riba han posat exemples de països UE que no estan a Schengen i d’estats que no formen part de l’Europa unida que sí que han adoptat Schengen. “No creiem que haguem de formart part de l’espai Schengen” ha deixat clar Espot i, per tant, els punts de control fronterer seguiran.
ANDORRA TELECOM
De les telecomunicacions n’han parlat per iniciativa pròpia Espot i Riba, però també han ampliat les seves explicacions arran de les preguntes dels assistents. El secretari d’Estat ha deixat clar que “la qüestió de les comunicacions no té una solució tècnica sinó una voluntat política, també en la lliure circulació de les persones”. Els dos dirigents polítics han assegurat que “notem una voluntat per trobar una solució per Andorra Telecom” entre altres coses perquè “necessitem modular les directives per poder complir” els requisits que inicialment s’imposen sobre telecomunicacions.
Després de parlar amb l’operadora, “que són els que en saben”, ha remarcat Riba, hi ha “una visió bastant clara, bastant definida”, del que es vol i s’ha construït una posició per defensar a Brussel·les. De moment, no han tingut retorn sobre allò que s’ha plantejat, ha reconegut el secretari d’Estat. Un dels presents a l’auditori ha demanat explícitament per quant hauran de pagar els residents quan viatgin fora d’Andorra i quant hauran de pagar els turistes que visitin el Principat. I si els negociadors andorrans tenen clar que Andorra Telecom podrà mantenir el monopoli.
El cap de Govern ha deixat clar a preguntes d’un dels presents a l’auditori que al referèndum que se celebri per ratificar l’acord només hi tindran dret de vot els andorrans i les andorranes, una circumstància que ha considerat del tot normal i homologable als països d’arreu
Espot ha deixat clar que ‘roaming’ o itinerància i liberalització del mercat són dues coses diferents i, per tant, s’han posat sobre la taula dues propostes diferents. I de proposta només n’han especificat amb força detalls una. La de la itinerància. “Intentem fer compatibles les dues coses”, ha afirmat però el mandatari governamental. Landry Riba ha explicat que és habitual que les operadores negociïn entre elles per obtenir millors preus. I que la fórmula ‘like at home’ ha trigat deu anys a imposar-se a la UE. Per tant, aquest és el termini que es demana. Deu anys d’ençà que sigui l’acord vigent.
La persona que havia fet la pregunta ha arrufat el nas. I Espot ho ha captat de seguida. “T’agradaria una altra cosa, suposo.” Evidentment, l’assistent ha aclarit que voldria poder anar pel món des del primer moment pagant tan poc com fos possible. “Als residents ens interessaria des del primer dia (la fórmula ‘like at home’) però (la itinerància) també és una font d’ingressos” igual com, ha dit Espot, “el monopoli ens interessa a tots, perquè això fa que tinguem més ingressos”. Per tant, “negociar separadament (‘roaming’ i liberalització ) ens convé” i, sobretot, aconseguir terminis de gradació de qualsevol mesura perquè Andorra Telecom “no deixi de tenir uns ingressos molt importants de cop”.
Per cert, per si algú ho dubtava, Espot ha deixat clar a preguntes d’un dels presents a l’auditori que al referèndum que se celebri per ratificar l’acord només hi tindran dret de vot els andorrans i les andorranes, una circumstància que ha considerat del tot normal i homologable als països d’arreu per molt que es pugui escoltar i tenir en compte aportacions que puguin fer residents d’altres nacionalitats. I també ha reconegut el cap de Govern que després de tants anys de negociació hi ha desgast i costa que la ciutadania vegi la llum al final del túnel. Ben al contrari, les incerteses, ha admès d’alguna manera, porten al neguit.