Andorra proposa a França que l’acord per cobrar multes de trànsit se cenyeixi al marc europeu

Tor explica que no hi ha un termini clar perquè l’intercanvi d’informació recíproc sigui vigent, i reconeix que el país veí havia fet arribar un text “que anava molt lluny” i que les divergències era més “qüestió de forma que de fons”

Un instant de la compareixença d'Imma Tor.

Andorra i França segueixen negociant per poder aplicar recíprocament el cobrament de multes de trànsit. Segons ha detallat la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, en la compareixença que ha fet aquest divendres davant la comissió de Política Exterior, després d’una primera proposta francesa que “anava molt lluny”, Andorra ha fet una contraproposta “cenyida als textos europeus en la matèria”. Segons ha detallat, el marc europeu en el cas dels països transfronterers estableix que “tant un país com l’altre han de tenir informació precisa dels propietaris dels vehicles que hagin comès infraccions viàries greus”, bàsicament lligades a excessos de velocitat.

El conveni és un dels que actualment negocia de manera bilateral el ministeri d’Afers Exteriors, però Tor ha assegurat que no hi ha un termini clar de quan podria ser una realitat. De fet, després d’entregar la contraproposta a França, des de l’estat veí no s’ha tornat cap resposta.

“És un element important per a la seguretat a les carreteres i per millorar la relació transfronterera”, ha afirmat la ministra. Amb tot, no ha volgut entrar en detalls de què havia demanat França ni de com es diferencia del que estableix el marc legislatiu europeu. “No era gaire diferent, però com que el que estem fent és adaptar la nostra legislació a la legislació europea ens hem volgut cenyir al text europeu que haurem d’adoptar quan entri en vigor l’acord d’associació”, ha detallat en declaracions als mitjans posteriors a la compareixença. I ha remarcat que les divergències “són més una qüestió de forma que de fons”.

Pel que fa a Espanya, ha indicat que si és que existeix l’interès per la qüestió, “de moment no se n’ha parlat”.

CONVENI EDUCATIU

Un altre dels convenis que s’estan negociant amb França és el que fa referència al sistema educatiu gal al Principat. L’actual conveni caduca el 2025 i actualment hi ha “intercanvis tècnics” entre els dos ministeris d’Educació, responsables de la qüestió. Tot i així, ha assegurat que “no tenim cap inquietud al respecte” i s’ha mostrat convençuda que s’assolirà un acord en els terminis previstos perquè hi ha “molt bona predisposició” de totes dues parts. De fet, ha augurat que si el conveni actual arriba a la seva fi i les negociacions no haguessin acabat, “trobaríem una solució per prorrogar-lo”.

CDI AMB ALEMANYA

Durant la compareixença, Imma Tor també ha volgut traslladar “una bona notícia” en matèria de convenis de no doble imposició (CDI). La ministra ha anunciat que el 19 de novembre se celebrarà a Berlín la primera ronda de negociació per assolir un CDI amb Alemanya, una qüestió que fa anys que s’arrossega i per la qual, fins ara, Alemanya no s’hi havia mostrat massa disposada.

Ha assegurat que “no tenim cap inquietud al respecte” del conveni educatiu i confia que hi haurà acord en els terminis previstos

“Ho valorem molt positivament i això demostra que un país com Alemanya reconeix que Andorra és perfectament homologable en matèria fiscal”, ha destacat en declaracions als mitjans, afegint que precisament en les properes setmanes també hi haurà una visita de la viceministra alemanya. “Ens consta que les empreses alemanyes s’interessen cada vegada més per Andorra i el veuen com un país amb molt potencial per a les inversions estrangeres, en particular un cop tinguem l’acord d’associació i tota la legislació en diverses matèries que doni seguretat jurídica”.

La ministra també ha explicat que tenen “bastant avançat” el CDI amb Àustria i també es negocia amb Itàlia, de qui ha destacat que hi ha “bona predisposició i bona voluntat”, Canadà, Eslovènia i Mèxic.

CARRERA DIPLOMÀTICA

Durant el torn de preguntes, el conseller del PS, Pere Baró, i el de Concòrdia, Cerni Escalé, s’han interessat pel desplegament de la llei del cos diplomàtic, demanant específicament pel reglament de la carrera diplomàtica. Escalé ha recriminat que la llei és del 2019 i donava un any per fer el reglament, però cinc anys després encara no s’ha fet, un situació que ha qualificat de “negligent”.

Tor ha assegurat que no hi havia “cap negligència”, si bé ha reconegut que el procés està sent més llarg del previst. Malgrat indicar que no hi ha una data concreta per tenir-lo aprovat, ha indicat que en el cas del de la carrera diplomàtica s’espera que a finals d’aquest any es tingui “un text més o menys polit”. Pel que fa al reglament de funcions consulars, s’hi està treballant.