Espot ha parlat d’aquest ‘joc’, d’aquest equilibri que ha anat fent Andorra, en respondre sonbre les conseqüències que tindria un ‘no’ a l’acord negociat amb la Comissió Europea. Negatives segur a llarg termini, ha assegurat el mandatari governamental per molt que “els tancs espanyols i els tancs francesos no ens envairan”. Però el ‘no’ tampoc no faria que no hi haguessin canvis. No pas. El joc d’equilibris s’acabaria i Europa tractaria Andorra com un país tercer amb totes les de la llei. Sense toleràncies ni permissivitats.
La trobada ordinenca, com en el cas de la resta de reunions sempre amb el cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, de protagonistes, ha reunit més de 120 persones, amb bona part del comú de la parròquia amb els cònsols Mar Coma i Eduard Betriu al capdavant, la subsíndica general, Sandra Codina, o conselleres generals com Berna Coma o Gemma Riba. I diversos empresaris de la parròquia. Com en tots els casos fins ara, els dos mandataris governamentals han fet un exposar inicial i després s’ha obert un torn de preguntes que ha servit, per exemple, per deixar clar que amb acord amb la UE no caldrà implementar un carnet de conduir per punts o que la política agrària comuna (PAC) no aplica en un país associat com eventual seria el cas d’Andorra.
Si mai algú havia tingut el dubte: l’associació amb Europa en cap cas portarà la imposició d’un carnet de conduir per punts
Espot, com ha fet en altres reunions, ha deixat clar que no es pot culpar a Europa de decisions de política interna. I si hi han mesures que ara es volen aplicar o adaptar i no s’han fet abans “és per culpa nostra”. En aquest sentit, ha deixat clar que el projecte de llei sobre habitatge i creixement sostenible que s’està elaborant no és conseqüència de “la pressió de la UE” com ha apuntat algun dels assistents. En canvi, ha deixat clar el mandatari governamental, la llei òmnibus que es prepara “és conforme a l’acord d’associació” si mai s’acordés.
Així, mesures com la revocació d’autoritzacions d’ús turístic, la cessió ‘forçosa’ de pisos buits “a través d’un procés garantista”, ha deixat clar el cap de l’executiu, o la limitació de fer promocions immobiliàries a no residents s’alineen a les exigències que poden venir de Brussel·les. “L’única línia vermella és no produir discriminació per raó de nacionalitat”, ha deixat clar Espot, que ha assegurat que per a qualsevol mesura, “el criteri ha de ser l’establiment a Andorra amb independència de la nacionalitat”.
I què vol dir això, que un andorrà tindrà les mateixes prerrogatives, les mateixes condicions, les mateixes limitacions que qualsevol ciutadà comunitari si un i l’altre viuen fora del Principat. “Aquells que vénen de fora, sigui quina sigui la nacionalitat, tenen unes limitacions”. Restriccions que poden tenir fins i tot carència. És a dir, segons les explicacions d’Espot, es pot arribar a imposar que un ciutadà ha de passar tres anys vivint al Principat abans no pugui tenir dret a fer determinada promoció immobiliària.
Espot i Riba han hagut de respondre preguntes que ja han anat sortint en moltes de les parròquies, com per exemple que les empreses andorranes podran participar en concursos internacionals o que “és una fal·làcia” pensar que Europa acceptaria convenis sectorials. El secretari d’Estat ha destacat el guany de sobirania que suposa dotar el passaport andorrà de més força perquè amb l’acord es podrà anar arreu i el cap de Govern ha reiterat allò de què “no penso que sigui la fi d’Andorra, no crec que hi hagi represàlies” si es diu ‘no’ a l’acord.
El màxim responsable del Govern ha admès, lamentant-ho en certa manera, que Andorra “s’ha beneficiat de l’ambivalència, d’aquesta zona gris que la UE ha anat eliminant”. I ara Europa no s’està de mitges tintes. Per tant, o s’hi està al costat o si està al davant. I si un juga a ser país tercer, haurà de ser amb les regles que Brussel·les atorga als països tercers. Sense acomodacions.
“No hi haurà conseqüències negatives a curt termini però sí econòmicament a llarg termini”, ha deixat anar un Espot que ha insistit que hi haurà qüestions que amb acord o sense els països veïns imposaran i que amb un ‘no’ a l’associació sí que de seguida hi poden haver decisions que vagin en contra dels interessos del Principat. No perquè siguin represàlies, sinó perquè es tracti d’aplicacions de normes o exigències intrínseques a països tercers.
PROGRAMES I NORMATIVES
També s’ha demanat pels programes als quals es podria acollir Andorra més en matèria de formació, educació i recerca que una altra cosa. I quin seria el cost que hauria d’afrontar Andorra per accedir-hi. Landry Riba ha explicat que aquests programes tenen una vigència de set anys i ara s’està en el període 2021-2027. “L’avantatge de l’acord és que el càlcul és precís” i facilita saber quina seria la contribució. Ara, allò aconsellable seria accedir al següent septenni. Per tant, no es pot assegurar del tot quin seria el cost d’accés als programes.
Europa haurà d’avisar quan comenci a preparar una norma que pugui afectar el país, i el Principat podrà participar en els treballs tècnics d’elaboració de la normativa. “Un cop publicada, si encara tenim algun inconvenient pel que diu aquella norma, en el comitè mixt podem discutir adaptacions específiques tècniques o temporals”
Però sí que hi pot haver una lleugera idea. I la idea parteix del càlcul fet pel que Andorra hauria d’haver abonat si hagués participat en el període 2021-2027. Per tenir dret al programa Erasmus Plus Andorra hauria hagut de fer una contribució pels set anys de cinc milions d’euros. En el cas del programa Europa Creativa, que se situa a l’altre extrem, l’aportació hauria d’haver estat de 250.000 euros. El secretari d’Estat ha recomanat estudiar de forma exhaustiva la vintena de programes que hi ha, analitzar quins poden ser d’interès per al país i avaluar en quins casos el retorn que generaria seria superior a la contribució que caldria fer.
I encara una altra de les preguntes ha tingut a veure amb la normativa que va produint la Unió Europea (UE) i com la podria recepcionar i implementar Andorra. “Europa haurà d’avisar” quan comenci a preparar una normativa, ha explicat el secretari d’Estat, que ha exposat que el Principat “tindrà el dret de participar en els treballs tècnics i fer contribucions en aquella norma que s’està elaborant”. D’incidir-hi, vaja, poc o molt. Una vegada fetes les aportacions, Andorra es retira i espera veure com acaba tot el procés normatiu intern de la Unió.
“Un cop publicada, si encara tenim algun inconvenient pel que diu aquella norma, en el comitè mixt podem discutir adaptacions específiques tècniques o temporals”. Benentès, la discussió tindrà més força en el cas d’aquelles normes que realment tinguessin incidència al país. I el comitè mixt és l’òrgan de govern i gestió, per dir-ho així, de l’acord, on hi tenen a mitges exactes, presència tant Andorra com Europa. I qualsevol cosa que s’hi tracti ha de ser resolt per consens. En cas contrari no s’avança i, si escau, cal acudir al Tribunal de Justícia de la UE.