Tor ha fet aquestes manifestacions durant la compareixença davant la comissió legislativa de Política Exterior per presentar el balanç de l’acció exterior del Principat durant el 2023. El conseller general socialdemòcrata Pere Baró ha demanat, entre altres coses, per la situació de Palestina i, també, per les manifestacions fetes pel cap de Govern, Xavier Espot, aquest dijous en relació amb el fet que tant per les protestes dels pagesos catalans com per la decisió de la FIS en relació amb els Mundials d’esquí Andorra ha estat víctima de “danys col·laterals”.
La màxima responsable de la diplomàcia andorrana, que ha explicat que el ministeri té al seu servei, entre Andorra i les vuit missions establertes arreu del món, 68 professionals, s’ha tornat a referir a la qüestió de Palestina. Durant la seva intervenció inicial, Tor ha explicat que la mateixa contundència en rebutjar la guerra a Ucraïna “l’hem tingut també en el conflicte entre Israel i Palestina” però ha admès que Andorra ha mantingut “una posició molt equilibrada” tot “condemnant els atacs a la població israeliana del 7 d’octubre” però també s’ha exigit “l’alto el foc” i el “respecte del dret humanitari de Gaza” i “hem votat a favor de dues resolucions a l’ONU”, sobre protecció de la societat civil i l’alto el foc immediat.
Per reconèixer un Estat hi ha d’haver una autoritat. Qui és l’autoritat a Palestina? Hamas és una organització terrorista i no la considerem de cap de les maneres autoritat. I l’Autoritat Palestina no té ni la fortalesa ni la maduresa”
Quan se li ha demanat per la qüestió del reconeixement de Palestina com han fet altres països, sense anar més lluny recentment Espanya, Imma Tor ha explicat que “no estem disposats a reconèixer l’Estat però continuem pensant que per arribar a la pau la solució és la dels dos estats i estem oberts a què Palestina pugui arribar” a tantes organitzacions internacionals com sigui possible. Per exemple, ser observador a l’ONU, com Andorra va defensar en el plenari de les Nacions Unides.
La ministra ha estat clara en afirmar que “Andorra no té la intenció almenys a curt o mitjà termini de reconèixer l’Estat palestí” perquè “no és el moment adient al bell mig d’aquest conflicte per aquest reconeixement”. Tor ha especificat que “per reconèixer un Estat hi ha d’haver una autoritat”. I s’ha preguntat: “Qui és l’autoritat a Palestina? Hamas és una organització terrorista i no la considerem de cap de les maneres autoritat. I l’Autoritat Palestina no té ni la fortalesa ni la maduresa” necessàries per assumir el rol que correspondria.
Davant de la comissió, i a preguntes dels consellers, Imma Tor ha explicat que “pressions no n’hi ha hagut però sí contactes sobre ‘què penseu fer’ i no només des d’Espanya”. La titular d’Exteriors ha indicat que el primer ministre que va contactar-la per saber la posició andorrana i, amb certa forma, insinuar que caldria reconèixer Palestina “no va ser l’espanyol sinó el de Noruega” el març passat a Munic. Els països favorables a reconèixer Palestina volien constituir un bloc el més ampli possible. El 16 de maig a la reunió ministerial del Consell d’Europa, Tor també va intercanviar parers amb els representants d’Eslovènia.
La ministra ha indicat que els països que han reconegut Palestina com a estat consideren que el reconeixement “és un pas previ cap a la pau” i, en canvi, Andorra és del parer que per al reconeixement hi ha d’haver “un estadi més avançat”. “Nosaltres, de moment, tenim una posició que podríem dir que és una posició bastant propera a la que té França. És a dir, sí, per donar més drets a Palestina als organismes internacionals, però encara no és el moment, en particular per aquesta situació de conflicte i perquè no hi ha una autoritat palestina amb prou força, no és encara el moment de fer un reconeixement bilateral com a Estat”, ha afirmat Tor en declaracions als periodistes.
També davant els mitjans de comunicació, la titular d’Exteriors s’ha referit a la connexió Andorra-Israel. “Amb Israel tenim una molt bona relació. Com sabeu, l’ambaixadora d’Israel va visitar ahir Andorra per acomiadar-se. Hem tingut una relació durant aquests anys d’apropament, amb intercanvis a nivell d’innovació, a nivell de turisme. També hi ha aquests últims anys molts més turistes de l’estat d’Israel que visiten Andorra. I des de l’inici d’aquest conflicte a l’origen mitjà, nosaltres, a partir del 7 d’octubre, que és quan hi va haver aquest atac del Hamas contra Israel, vam condemnar aquests atacs. Hem demanat, reiteradament, l’alliberament dels hostatges”. I ha acabat concloent que “la relació amb Israel és una relació cordial i no hem tingut cap mena d’incident. Tenim unes bones relacions diplomàtiques amb Israel i pensem que, per resoldre el conflicte a l’Orient Mitjà, la solució dels dos estats és la solució que ha de prevaldre”.
DANY ‘FIS COL·LATERAL’
Durant la compareixença i també davant els mitjans de comunicació, Tor s’ha referit a la qüestió de l’esquí, a la decepció de la no designació per als Mundials del 2029, per afirmar que “són lògiques que molt sovint se’ns escapen” i, per tant “no és un tema de diplomàcia ni de política internacional”. Sinó de lobbys esportius, per dir-ho d’aquesta manera malgrat que ha reconegut que el ministeri “sí que hem participat i hem participat activament en la campanya” de difusió del projecte de Grandvalira. De fet, es va fer arribar la proposta a una munió d’ambaixadors que haurien advertit que prenien nota però res més.
La diplomàtica laurediana ha explicat que “des del ministeri d’Afers Exteriors compartim la decepció d’Andorra per què no va poder ser a Reykjavík. No organitzarem aquests mundials i estem decebuts com tothom, però potser encara més perquè sí que vam participar també a la promoció d’aquesta candidatura prop de les ambaixades en particular, però també prop dels ministeris que tenien representants a la Federació Internacional d’Esquí”. I ha especificat que “sempre el que ens deien és que traslladarien la nostra demanda de suport als presidents de les federacions de cada país, però que era un tema intern a les federacions. Per tant, hi ha aquí un tema de lògiques a l’interior del moviment esportiu internacional i en aquest cas de la federació d’esquí que se’ns escapen i no ha pogut ser malauradament”.
Comentaris (42)