En fi, quan es demana als andorrans consultats en el marc de l’enquesta si es pensa que l’acord serà positiu o si serà negatiu hi ha una mena d’empat tècnic. El 40,8% considera que seria bo mentre que el 38,9 creu que seria negatiu. Entre la resta de ciutadans del país la percepció de la positivitat del tracte amb la UE és major (48,2% per 34,7%). Si la pregunta és quin tipus de relació hi hauria d’haver entre Brussel·les i Andorra, tant els nacionals com els que no ho són tenen clar que seria millor mantenir els acords actuals amb la UE (35,3% entre els andorrans) que no pas l’acord d’associació negociat (26,4%). Els percentatges, almenys quant a les diferències, no disten gaire si s’agafen les dades dels no nacionals.
És evident que a mesura que ha anat passant el temps i s’ha anat intensificant la negociació de l’acord i se n’han anat fent públics detalls, el coneixement de l’existència d’aquest tracte que s’està teixint amb Brussel·les ha crescut. Així, pràcticament nou de cada deu andorrans està al corrent de la negociació de dit acord i el percentatge baixa una mica entre els no nacionals. És ínfima la part de població que no gosa contestar la pregunta. També és cert que es considera que el Govern està comunicat de manera regular sobre l’acord i, de fet, aquells que diuen que la comunicació és dolenta superen els que diuen que és bona o molt bona.
Com passa habitualment, la percepció entre els no nacionals sempre és una mica lleugerament millor respecte d’allò que beneficia l’administració. Situació que també passa quan es demana sobre la imatge que transmet la Unió Europea. Els andorrans són molt més agnòstics en aquest sentit, molt més incrèduls, sobre la percepció que ofereixen les estructures europees. Si el 43,7% dels no andorrans tenen una imatge positiva o molt positiva de la UE, entre els andorrans aquest percentatge és de ‘només’ el 33%. En canvi, la imatge negativa la perceben un 29,4% dels andorrans per un 23,7% dels no nacionals.
LES VIRTUTS I ELS PROBLEMES
L’enquesta política, en la seva derivada sobre l’acord d’associació, s’interessa pels aspectes que poden ser més beneficiosos i els que ho poden ser menys, o fins i tot perjudicials, del pacte amb Europa. En general, l’impacte en l’economia del país es percep com a quelcom de positiu. Sobretot quant a la diversificació, que és un dels mantres del Govern. Mentre que les repercussions en matèria de seguretat que pot tenir la política migratòria és el que més respecte fa.
Més aspectes encara. Entre els positius, més enllà de les qüestions econòmiques hi ha clarament el que es considera una millora en les relacions internacionals i un millor tracte per als nacionals andorrans en l’exterior. Vaja, que allò de no haver de fer segons quines cues als aeroports agrada i molt. També es valora moltíssim les oportunitats per als joves que es considera que l’acord d’associació implícitament o explícitament aportaria.
Quant a les variables negatives que es detecten, ja s’ha advertit, hi ha qüestions lligades a la política migratòria. Però hi ha un parell d’aspectes més que també sobresurten en tot plegat entre aquelles qüestions que es consideren més aviat perjudicials. Així, es tem l’impacte que pot tenir tot plegat en la sobirania d’Andorra i, també, en el creixement urbanístic sostenible. En aquestes consideracions, les percepcions entre andorrans i no nacionals no canvia massa.
El director de l’àrea de sociologia de l’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Joan Micó, ha afirmat que tant els defensors del ‘sí’ a l’acord com aquells que hi estan en contra “tenen feina” per explicar els seus postulats i mirar d’atraure adeptes perquè, ha explicat, “hi ha un grup d’indecisos molt important”. Micó ha explicat que a partir d’ara, en els dos propers observatoris sociològics, ja es demanarà directament per si es votarà ‘sí’ o ‘no’ al referèndum. I just abans de la celebració de la consulta es farà una enquesta sobre intenció de vot.