Nou capítol, doncs, en la polèmica sorgida arran que la Intervenció general del Consell detectés la voluntat d’augmentar de forma significativa el salari de la cap de l’ADPA, així com el de l’única inspectora que actualment té l’entitat. Dos càrrecs, cal recordar, de designació política. Una mesura que, segons es defensa des de Sindicatura, no escau pas a Punjabi sinó al mateix Consell i al seu òrgan rector. I, un cop es va tenir coneixement d’aquest intent, es va aturar.
Dimarts, el síndic general, Carles Ensenyat, va fer pública aquesta situació. Ara bé, per cautela es va optar per no revelar detalls exactes de la temptativa. Ni es va dir, malgrat la insistència dels periodistes, quin era el percentatge d’augment que es volia aplicar ni quina seria la xifra final. S’entenia que aquesta informació no es podia donar.
La resposta de la cap de l’APDA, lluny d’intentar apaivagar les flames, encara va llançar més llenya al foc. Punjabi va disparar amb bala, acusant el Consell General i els grups parlamentaris “d’ingerències “indegudes” i, fins i tot, afirmant que portaria l’afer a Europa. Que faria una consulta als òrgans europeus de protecció de dades. Així, es va assegurar que el que es buscava era “un plantejament coherent en el que la retribució respecti la llei d’igualtat i correspongui de forma real a les competències i responsabilitats respecte l’acompliment de la feina de forma justa i equitativa”. En el comunicat, s’assegurava que Ensenyat hauria donat “informacions esbiaixades”.
Des del Consell, però, es va tornar a sortir a la palestra, via comunicat. Es va afirmar que es té “documentació en què la cap de l’APDA aprova la nova graella salarial”. És a dir, que efectivament, hi havia hagut una voluntat d’apujar-se el sou. El problema és que aquesta documentació no es pot fer pública perquè implica, entre altres, dades que poden ser de caràcter personal -i aquí, fonts consultades admeten que el cas Ferran Costa encara judicialitzat obliga a ser curosos-. Per això, la carta que aquest divendres s’ha fet arribar a Punjabi.
En aquesta, des d’Intervenció, es demana obertament a la màxima responsable de l’Agència que doni el permís per poder fer pública tota la documentació de l’afer. L’objectiu: que el Consell pugui defensar la seva correcta actuació en tot l’afer. En certa forma, demostrar amb papers que, efectivament, hi va haver un intent d’augmentar els salaris. Es considera que això permetria tractar tot aquest afer “amb total transparència”.
Ara, la pilota està a la teulada de Punjabi. El moviment, sostenen les fonts consultades, la pot deixar en una situació compromesa. En cas de resposta negativa, la informació seguiria sense poder-se fer pública, però incrementaria els dubtes sobre la seva gestió al capdavant de l’Agència. I si és positiva, entre altres informacions, es podria donar a conèixer la ‘Guia per a la gestió de les persones de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades’ del 12 d’abril del 2024, que va ser aprovada per la mateixa cap de l’entitat. I en ella hi figura la graella salarial que es volia aprovar, amb les noves remuneracions per a ella i la inspectora, les que han estat vetades des d’Intervenció. En la guerra oberta entre APDA i Consell, doncs, la pilota queda ara a la teulada de Punjabi.