Fonts sindicals han indicat que disposar dels estudis i les dades -per saber, per exemple, quants docents estan a la banda més baixa de la graella salarial o quants se situen a la més alta- és una condició sine qua non per poder establir “una negociació en plena igualtat”. Cert és que la síntesi que se’ls ha fet de la diagnosi elaborada per la consultora externa es considera acurada i real, però això no treu que ara que s’ha d’entrar a negociar directament amb els dirigents polítics es vulguin tenir tots els detalls.
“L’estudi demostra la realitat i ens sembla un bon inici, però tenint en compte que en els propers cinc anys hi haurà unes 60 jubilacions i que la bossa d’interins està buida” és necessari anar més enllà del que seria estrictament la diferència que hi ha entre els salaris que s’abonen a Andorra i els que tenen en altres llocs de l’entorn. “Hem de ser atractius per aconseguir que docents per exemple de Catalunya vulguin pujar a Andorra” a treballar. “Quant a les bases salarials, segons les dades que ens ha facilitat l’empresa, hauríem d’estar de mitjana un 10% per sobre del que ho estem independentment del lloc de treball.”
“Quant a les bases salarials, segons les dades que ens ha facilitat l’empresa, hauríem d’estar de mitjana un 10% per sobre del que ho estem independentment del lloc de treball”
Però com que la idea és anar una mica més enllà, el SEP necessita dades per poder fer plantejament realistes però que permetin complir les expectatives dels docents, presents i futurs. I si no es disposa de la documentació de la qual sí gaudeix l’administració no es pot fer una feina prou acurada. De forma general, i en funció de l’exposat pels responsables de la consultora externa, és evident que s’hauria d’incrementar entre un 10 i un 15% les bases retributives i també s’ha d’augmentar l’esglaonat perquè es considera que està poc valorada la responsabilitat d’uns i altres.
És a dir, que entre mestres i professors, i membres de l’equip directiu, per exemple, hi hagi una distància salarial major de la que hi ha actualment. I també s’evidencia, a diferència d’altres territoris amb els quals s’ha comparat la graella salarial, que quan al sector docent hi ha una manca de complements específics. Pràcticament només es valora l’antiguitat. En general, “la plantofada” que suposa la diagnosi externa és molt important. Com a mínim en relació amb les qüestions educatives.
“Necessitem els números reals” i la hipòtesi és que al juny l’eventual acord hauria d’estar tancat. “El Govern no està propiciant una negociació com Déu mana”, han afegit les fonts visiblement molestes amb la situació i disposades a reactivar una eventual mobilització. “Vam deixar la convocatòria en ‘stand by’ entre altres coses pel compromís que se’ns facilitaria una informació i una documentació que es fan l’orni per no haver-nos de lliurar.”
Comentaris (2)