L’organisme, que depèn del ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital va emetre fa uns dies una resolució àmpliament argumentada, d’una seixantena de pàgines. I en ella deixa clar que Banco Madrid tenia “polítiques i procediments interns” per evitar el blanqueig de capitals. Per tant, i malgrat que sempre es poguessin haver implementat millores, no es va incórrer "en cap fet punible”. D’aquesta forma, s’alinea amb altres decisions, en aquest cas judicials. La resolució dóna encara més força a reclamar indemnitzacions pels perjudicis causats alhora que abona el que sempre han defensat els antics responsables del banc andorrà: que van ser el boc expiatori d’una operació per buscar les dades de polítics catalans, especialment la família Pujol.
La informació ha generat un important rebombori a Espanya. Entre altres aspectes, es comença a qüestionar de forma clara la intervenció que va patir l’entitat el 2015 i, sobretot la rapidesa amb què es va iniciar el procediment de dissolució del banc. De retruc, es reforça la posició defensada des de fa anys pels antics màxims accionistes de BPA: que tant l’entitat andorrana com la seva filial van acabar patint els danys col·laterals d’una operació fosca -i sens dubte il·legal- que tenia com a objectiu aconseguir informació sobre els fons que polítics independentistes catalans, i especialment Jordi Pujol i la seva família, tenien al Principat.
La decisió del Sepblac ha causat impacte. I així ho demostren les intervencions que a diferents mitjans de comunicació, com ara el programa ‘La Sexta Clave’ o amb missatges a xarxes socials de destacats economistes, s’han pogut veure en les darreres hores. Hi ha seriosos dubtes de la forma de procedir de les autoritats espanyoles, llavors sota el govern del Partit Popular de Mariano Rajoy. A banda, es recorda que la resolució pot afavorir les causes judicials que els antics propietaris de Banco Madrid han elevat per demanar una considerable indemnització a l’estat espanyol.