Els sindicalistes s’han trobat amb dues circumstàncies clau que han desincentivat el fet de plantejar-se un recurs d’empara. En primer lloc, l’estacionalitat en què es va donar la sentència de segona instància, ja pràcticament en ple estiu i com aquell que diu sense marge logístic per coordinar una trobada entre representants sindicals i assessors legals per tal d’avaluar si realment hi havia matèria constitucional per discutir o no. I, en segon lloc, el desànim d’haver-se d’enfrontar a l’administració. “Està vist que contra el Govern no s’hi pot anar”, han indicat algunes de les fonts consultades.
Per tot plegat, ja s’ha abandonat la possibilitat d’acudir al Constitucional, amb la qual cosa la sentència del Superior que avala la resolució de la Batllia de donar per bona la decisió del Govern que va aplicar l’increment del 3% que es va anunciar durant el 2022 i que havia de ser efectiu l’1 de gener només al salari base i a la prima específica o de lloc. Però aquest augment no es va aplicar en el complement de millora.
Els tribunals, fins i tot recorrent a les actes de les sessions parlamentàries per intentar descobrir ‘l’esperit’ del legislador, van acabar determinant que no es pretenia “l’increment lineal en un 3% de les retribucions del personal afectat per la mesura sinó de les graelles salarials de cadascun dels cossos”. I aquesta distinció, es recorda, “resulta essencial doncs un augment de les retribucions econòmiques implicaria l’aplicació d’aquest percentatge al conjunt de conceptes que conformen l’estructura retributiva dels treballadors públics en base a l’establert a l’article 7 LFP i 32 LFPAJ”.