Totes dues normatives s’han fet públiques aquest divendres un cop han estat validades per Sindicatura un cop escoltat el comitè de personal de la cambra parlamentària. Amb el primer, ‘Bases reguladores de la jornada laboral, els horaris i les vacances’, es persegueix “fixar un marc regulador que permeti assolir un equilibri entre les responsabilitats de l’administració parlamentària, orientades a garantir la prestació dels seus serveis, i el dret del seu personal a gaudir d’una jornada i un horari de treball que, en les condicions establertes, permeti compatibilitzar la seva jornada laboral amb els seus interessos, compromisos i necessitats”. En aquest sentit, es fixa que els treballadors podran participar en l’elaboració del calendari i “es facilita la conciliació de la vida laboral amb la familiar preveient diferents mesures de flexibilització”.
El document és d’aplicació tant al personal funcionari com a l’interí de la cambra, així com a aquells empleats que hi estiguin en comissió de serveis. En queden fora els càrrecs de relació especial. En total, poc menys de 25 treballadors.
La normativa també posa negre sobre blanc el dret a la desconnexió digital: “Fora de l’horari laboral i durant les vacances, el personal que no estigui de guàrdia, té dret a poder desconnectar del treball, a abstenir-se de participar en comunicacions electròniques relacionades amb el treball i a mantenir inactius els seus dispositius o mitjans de comunicació electrònics”
Així, s’estableix que el calendari laboral anual és aprovat per Sindicatura que, però, prèviament haurà de consultar la comissió de personal. Aquest haurà de tenir en compte els dies que siguin declarats festius a tot el país així com els de la parròquia d’Andorra la Vella i, també, la durada de la jornada laboral ordinària. Aquesta, en còmput setmanal, serà de 39 hores, però amb una diferència segons l’època de l’any.
Aquí hi ha un dels primers canvis clau en comparació amb el funcionament actual. Fins ara, l’horari del Consell General anava de dos quarts de nou del matí a dos quarts de sis de la tarda. Això suposava començar mitja hora més tard que Govern o la Justícia i acabar 30 minuts més tard, fet que provocava una disfunció. A partir d’ara, s’igualarà. I, per tant, l’horari passa a ser de vuit a cinc.
Així, de forma ordinària, el repartiment serà de vuit hores diàries de dilluns a dijous, amb una pausa no retribuïda per dinar d’entre 30 i 120 minuts. Els divendres, en canvi, només es faran set hores. Això s’ampliarà a tots els dies quan siguin vacances escolars. D’aquest forma, es canvia una altra forma de funcionar habitual fins ara: l’horari intensiu es tenia en vacances parlamentàries -febrer- i entre legislatures. A banda, s’obre la possibilitat de demanar un permís administratiu per reduir la jornada “entre una vuitena part i la meitat”.
La normativa també obre la porta al teletreball. Això sí, sempre que, per la feina que es presta, això sigui possible. En tot cas, haurà de ser amb caràcter “voluntari i reversible”.
El text també estableix que el personal del Consell té dret a 25 dies hàbils de vacances retribuïdes amb dos dies addicionals anuals. Això sí, es posa negre sobre blanc que com a mínim la meitat d’aquestes jornades hauran de ser en períodes de descans escolar. El reglament també estableix el dret a la desconnexió digital: “Fora de l’horari laboral i durant les vacances, el personal (....) que no estigui de guàrdia, té dret a poder desconnectar del treball, a abstenir-se de participar en comunicacions electròniques relacionades amb el treball i a mantenir inactius els seus dispositius o mitjans de comunicació electrònics. No es poden demanar responsabilitats ni sancionar a les persones treballadores que facin ús del seu dret a la desconnexió digital durant el seu temps de descans”.
Pel que fa al segon dels textos, es tracta de les ‘Bases reguladores per l’atorgament de permisos administratius’. En aquest cas, es determinen les modalitats que es poden demanar i els supòsits, així com la seva durada. Així, es contemplen diferents situacions, com ara el naixement d’un fill, la defunció d’un familiar directe o que aquest pateixi un accident o malaltia greu o hagi de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica. Altres opcions que es tenen en compte són les d’haver de tenir cura d’un menor de nou mesos, haver de rebre tractaments mèdics o ser víctima de violència de gènere. En tots aquests casos, són permisos retribuïts, tot i que també es dona l’opció de demanar-ne un segon, aquest sense percebre salari.
Fonts parlamentàries han explicat que, bona part del que queda als reglaments ja es feia des de fa temps, però més per constum i tradició. Ara, “es posa negre sobre blanc” i, per exemple, pel que fals permisos, “s’ha comparat el que hi havia i el que es fa a Govern i comuns per intentar que sigui una regulació igualitària, que permeti conciliar la vida familiar i laboral i que sigui el més modern i contemporani possible”.
Comentaris