Els representants dels treballadors els quatre cossos especials, que essencialment aglutinen les darreres promocions de cadascun dels departaments concernits, també van traslladar a Marín i Vilamala una anàlisi que han elaborat en relació amb el que comporta el fet de transformar en quinquennis el que històricament havien estat triennis. Així, segons el càlcul realitzat, durant la trajectòria professional, durant una carrera de trenta anys, i sense tenir en compte els IPC, un treballador públic base deixaria de percebre més de 87.000 euros, “tota una jubilació”, han lamentat les fonts sindicals consultades.
Segons les mateixes fonts, Marín hauria reconegut una manca de revisió a l’alça de les graelles salarials, el que hauria comportat un greuge comparatiu amb els cossos dels països veïns i, alhora, “una pèrdua d’interès” per formar part dels diferents cossos funcionarials. Això explicaria, com ja han denunciat en altres ocasions els esmentats sindicats, que en les darreres convocatòries de llocs de treball “cada vegada hi hagi menys aspirants”, amb l’impacte negatiu que això suposa.
En efecte, com menys candidats hi ha, més dificultat de cobrir les posicions que surten a concurs. I no només això, menys possibilitats de triar i, en conseqüència, més marge que acabin accedint a l’administració gent amb una preparació, una formació, que potser no seria tota l’escaient. És el peix que es mossega la cua. Amb tot, però, la titular de Funció Pública hauria explicat als responsables sindicals que ho pot fer menys del que es pensa perquè, en gran mesura, els aspectes retributius depenen de les lleis pròpies de cada cos.
En aquest sentit, Marín s’hauria compromès a traslladar els neguits percebuts als titulars dels quals depenen directament bombers, policies i penitenciaris, és a dir, al ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, i a la responsable ministerial de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ministra de tutela dels banders. Marín i Vilamala sí que haurien assegurat que més enllà de fer arribar als seus col·legues de gabinet els neguits dels funcionaris, també traslladarien les avaluacions que s’han fet des de Funció Pública.
LA COMPARATIVA
Durant un temps, els sindicats esmentats han estat recollint dades relatives, sobretot, a Catalunya per poder comparar fins a quin nivell les seves condicions laborals estan molt per sota de les dels seus col·legues. Més que laborals, s’han centrat estrictament en les condicions salarials, agafant la remuneració anual neta partint del salari base més baix, per dir-ho d’alguna forma. En tots els casos, en major o menor mesura, els funcionaris andorrans hi surten perdent.
Així, mentre un policia, al Principat, percep al cap de l’any 24.702 euros, un mosso d’esquadra tindria una retribució de 29.845 euros. En el seu estudi, els sindicats asseguren que uns i altres fan les mateixes funcions. La diferència al cap de l’any seria de 5.143 euros i, en percentatge, un menyscabament del 17,23%. La variació quant als bombers és molt més gran. Molt més. En aquest cas la comparativa es fa amb els bombers del la Generalitat i els de l’Ajuntament de Barcelona.
“Els salaris dels cossos especials espanyols es troben per sobre del salari mitjà i s’apropen inclús al d’Andorra, sempre parlant de les escales bàsiques com a referència”
Un agent del cos d’extinció a Andorra, al cap de l’any, percebria, de base net, 21.941 euros. El bomber de la Generalitat cobra pràcticament 32.300 euros i els agents de la capital catalana reben a l’any 36.187 euros. La diferència negativa se situa al tomb del 50%. La distància torna a ser menors en el cas dels funcionaris penitenciaris. Un carceller a Andorra percep 22.208 euros mentre que un funcionari de presons català cobra 28.076 euros anuals. La diferència absoluta està al tomb dels 5.800 euros.
Finalment, un bander d’Andorra cobra de base net al cap de l’any 21.293 euros. Els seus homòlegs catalans, en aquest cas un agent rural, percep 29.867 euros. Són pràcticament 8.600 euros de diferència anuals. Sempre agafant com a referència les escales bàsiques, el treball presentat a Funció Pública remarca que al Principat, els funcionaris dels cossos especials queden per sota del salari mitjà estatal.
En aquest sentit, en el seu informe remarquen que mentre el salari mínim se situa al tomb dels 1.200 euros, el salari mitjà s’enfila fins als 2.174 euros. En canvi, la mitjana del salari que perceben mensualment les escales bàsiques dels cossos especials al Principat és de 1.824 euros. En canvi, a l’Estat espanyol, les mateixes xifres serien de l’ordre de 1.000 euros i 1,714 euros. I en aquest cas, “els salaris dels cossos especials espanyols es troben per sobre del salari mitjà i s’apropen inclús al d’Andorra, sempre parlant de les escales bàsiques com a referència”.
Comentaris (19)