La predisposició de Cunill d’acudir davant els representants parlamentaris topa frontalment amb la rotunda negativa del seu antecessor, Albert Hinojosa, de donar explicacions de totes les decisions que l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) ha anat adoptant en relació amb BPA des que l’ens públic es va crear i va assumir les regnes del banc nacionalitzat. De fet, la presència d’Hinojosa havia estat reclamada en múltiples ocasions. De fet, la pròpia llei de l’AREB imposava a l’organisme l’obligació de donar unes explicacions que mai no ha donat.
Cunill inicialment voldria donar explicacions només -o, almenys, principalment- sobre les darreres, o fins i tot, la darrera resolució adoptada en el marc del ‘cas BPA’. Una decisió que encamina el procés resolutiu cap a la liquidació final de l’entitat atès que en aquella resolució s’hi deia que des de llavors qui no hagi estat transferit cap a un banc operatiu i no aconsegueixi passar-hi ja no hi farà cap.
No obstant, és clar que la presidenta de l’AREB haurà de donar explicacions sobre moltes més coses. Entre altres coses, i tot i que s’ho ha trobat amanit ja, Cunill haurà d’explicar l’estat dels comptes de BPA. Uns comptes que suposadament, segons la documentació filtrada fa uns mesos i que l’AREB s’ha negat a lliurar reiteradament, evidenciarien un generós forat: fons propis negatius de 190 milions el 2020 i unes pèrdues generades suposadament per l’AREB des del 2016 i fins el 2020 d’uns 500 milions d’euros.