Tot va arrencar arran de la denúncia presentada per una treballadora. Al·legava que patia assetjament per part del seu cap. Això va provocar la creació d’una comissió formada per cinc persones que va mantenir reunions tant amb l’empleada com amb el responsable de la unitat, així com amb diferents treballadors. I d’aquestes converses hauria sortit que, efectivament, la forma de fer del superior no era correcta ni amb ella ni amb altres empleats. I, de fet, també va acabar revelant que aquestes irregularitats també les cometia la cap d’àrea de l’altra unitat, parella del primer.
La setmana passada, segons ha pogut saber Altaveu i ha confirmat Govern, les conclusions ens van trametre a totes dues parts. I algunes són força contundents. Així, en l’informe final, la comissió posa en relleu que l’actuació dels dos caps dista molt de ser la correcta. Per un costat, s’apunta que “s’ha evidenciat la manca de comunicació entre els comandaments i l’equip de treball i altres treballadors de l’administració al llarg del temps”, però també que hi hauria hagut “un tracte preferencial entre els diferents membres de les dues unitats en funció de la relació personal que tenen” amb els caps “o de la valoració que aquests fan del seu rendiment, atorgant uns privilegis i una impunitat a uns i reprimendes als altres”. Aquesta situació, s’alerta, “crea desigualtats, tensió i conflictes”.
En l’escrit de conclusions es remarca que “el comitè ha pogut constatar el patiment sofert per les persones al llarg dels anys” i que aquest ha arribat a suposar “conseqüències físiques i/o emocionals derivades del comportament dels comandaments i de la tensió i l’angoixa amb què afronten el dia a dia a la feina”
Al mateix temps, es retreu que “el lideratge dels comandaments es fonamenta exclusivament en la recerca d’èxit i resultats, adoptant un model de treball intensiu basat en les seves pròpies conviccions, sense acceptar discrepàncies i aportacions de la resta de personal”. Això, s’assegura, “ha generat un ambient de por i tensió que ha afectat directament el benestar del personal”. També es posa en relleu que “s’utilitza la por com a mecanisme de motivació, generant un ambient de tensió i ansietat que es reflecteix clarament en el personal de les unitats”.
En l’informe també es retreu el fet que hi hagi “una gestió conjunta d’aquestes dues unitats” -fruit de la relació de parella entre els dos caps- “provoca confusió al personal, ja que reben instruccions i control per part dels dos comandaments”. Aquest fet “genera en moltes ocasions una situació d’inferioritat i d’incertesa”.
En l’escrit de conclusions es remarca que “el comitè ha pogut constatar el patiment sofert per les persones al llarg dels anys”. Aquest ha arribat a suposar “conseqüències físiques i/o emocionals derivades del comportament dels comandaments i de la tensió i l’angoixa amb què afronten el dia a dia a la feina”.
Amb aquestes conclusions sobre la taula, s’han pres dues menes de mesures. Una, de “correctora”. Aquesta consisteix en la “separació física i funcional de les unitats de Planificació Educativa i Centres Escolars i d’Administració Central i Serveis Escolars”. Les altres tres, de “preventives”. Així, es deixa clar que, si bé no hi ha relleu dels caps, sí que “es realitzarà una supervisió directa i periòdica dels comandaments i un seguiment de l’estat del personal” de totes dues àrees.
Al mateix temps, es farà una “revisió periòdica del compliment de les formacions dels itineraris formatius de desenvolupament de competències”. I, finalment, es deixa clar que, a partir d’ara, “s’ha de potenciar la investigació de qualsevol altre incident, comportament inadequat actual o futur o queixa dels treballadors respecte a algun membre d’aquestes unitats com les que s’han pogut anar produint els últims anys a partir de la incoació d’un expedient disciplinari”. Pel que fa a la treballadora, se l’hauria instat a demanar un trasllat, per evitar situacions de tensió amb el cap denunciat.
Comentaris (40)