Molné està pendent de dur a terme una reunió amb la direcció d’Institucions Penitenciàries per valorar el succeït la vigília de Sant Joan i per fixar eventuals escenaris que impedeixin baixar per sota dels sis efectius que han d’haver-hi al control de l’equipament. Admet la ministra que no pot ser que es torni a repetir la situació que només cinc efectius estiguin al càrrec de tota la seguretat del centre, i encara dos d’ells a la sala de comandament de càmeres, punt que no es pot abandonar de cap de les maneres i que, per tant, condiciona la tasca de la resta de l’equip.
De les primeres dades de què disposa la titular d’Interior amb posterioritat a la situació viscuda la nit de diumenge a dilluns, les principals tasques de control i vigilància es van executar i, per tant, “la seguretat no es va veure compromesa”, una sensació que no comparteixen bona part dels funcionaris i menys encara els qui es van trobar amb la dificultat d’estar per sota dels sis efectius. Els darrers dies, el viscut per la revetlla, ha estat objecte de discussió o de debat en els grups de comunicació que comparteixen els penitenciaris. Amb retrets inclosos.
És conscient Molné que situacions com aquestes, més enllà de fer cridar l’atenció sobre eventuals mancances, el que generen és l’efecte contrari: si es busca personal motivat que es vulgui incorporar al cos, al servei, i el que traspua no és atractiu, poca cosa s’hi pot fer. Hi ha una anàlisi global en relació amb tots els cossos de seguretat, amb tots els cossos especials, que afecta especialment la retribució, encara que no seria el principal maldecap ara mateix a la presó, on s’estan abonant milers d’euros en hores extra.
POLICIA
Les condicions a nivell remuneratori estan tenint molt més impacte a la policia. Les darreres setmanes s’han sol·licitat o acordat diferents excedències. La ministra, pendent també de fer una anàlisi més acurada, creu que no s’està fora de la mitjana d’altres moments. I recorda que les excedències que s’acorden, excepte una per mandat legal, són sense reserva de plaça, amb la qual cosa es pot reemplaçar el funcionari que temporalment causa baixa per una altra persona quan la feina surti a concurs.
“Mai fins ara no havien arribat a la policia tantes persones amb formació universitària, amb màsters. Gent molt preparada. Certament, saben on es fiquen, però la feina no s’acaba coneixent fins que no ets a dins. I és llavors quan es comprova la realitat i es veu que no surt a compte”, mantenen fonts sindicals
“Hem de seguir treballant per resoldre problemes i fer la feina més atractiva”, diu Molné, que recorda per exemple l’acord sobre les funcions permanents o les especialitats que també comporten increments remuneratoris associats. Però no n’hi ha prou. Com a mínim a la policia no, on fonts sindicals, que defensen aferrissadament la possibilitat d’acollir-se a una excedència, asseguren que hi ha molta cremor i es tem que “la feina de policia acabi sent una feina de pas, un trampolí cap a d’altres activitats professionals”.
Les fonts consultades recorden que “mai fins ara no havien arribat a la policia tantes persones amb formació universitària, amb màsters. Gent molt preparada. Certament, saben on es fiquen, però la feina no s’acaba coneixent fins que no ets a dins. I és llavors quan es comprova la realitat i es veu que no surt a compte. Que l’esforç i la responsabilitat no estan compensats amb el sou i altres condicions”, han explicat fonts sindicals que han admès que la situació més complexa es viu a la unitat de seguretat ciutadana, entre les patrulles.
“Una vegada veuen el que hi ha i tenen l’opció d’acollir-se a una excedència, qui vol provar una altra cosa o vol anar al sector privat ho fa”, indiquen les fonts, tot remarcant que al final tot plegat redunda en “la qualitat del servei que es dona al ciutadà. Perquè s’ha format una persona que quan acaba d’adquirir tots els coneixements necessaris se’n va i has de tornar a començar la roda, amb la complexitat que això comporta en el dia a dia del conjunt de les unitats, dels grups”.
Les fonts sindicals policials consultades recorden que “al final, qui garanteix la seguretat del país som nosaltres. Per tant, els polítics haurien de fer una inversió major en la policia. Dotar de més recursos i més mitjans. O la situació anirà cada cop a pitjor”. Una sensació que de portes en fora, almenys, no comparteix la ministra, malgrat que és conscient que els mecanismes que mira d’activar no només no resolen la situació sinó que la complica en alguns moments. I encara afirmen les fonts sindicals: “I quedi clar que no és qüestió de la direcció, que fa amb el que pot i treu diners, a vegades, d’on no hi són. Cal invertir més en la policia.”
Comentaris (21)