Set sindicats o associacions sindicals de l’administració pública -ABA, SPA, SEP, A118, SIP, el duaners i els funcionaris de l’administració de Justícia; el Sipaag se’n va desmarcar- van recórrer contra la decisió de primera instància que considerava que els diferents canvis legislatius en matèria de Funció Pública “no pretén l’increment lineal en un 3% de les retribucions del personal afectat per la mesura sinó de les graelles salarials de cadascun dels cossos”. En fi, que quan Govern va anunciar que vist el deteriorament salarial de les remuneracions dels treballadors públics, des de l’1 de gener del 2023 s’aplicaria un increment extraordinari als sous del 3% més enllà de la inflació que pertoqués, els funcionaris van entendre -o així ho han defensat els seus representants sindicals- que l’increment s’aplicaria a qualsevol concepte remunerador.
En canvi, però, el Govern va implementar la puja només al salari base i, a tot estirar, al complement específic o de lloc. Però no pas al complement de millora o de carrera. I els sindicats han estat lluitant, fins ara, per aquest 3% d’increment en aquesta primera de millora que no serà. Perquè el Tribunal Superior ha avalat de manera decisiva la resolució de primera instància, que els recurrents, els sindicats, titllen de passar-se de la ratlla perquè per argumentari el convenciment que l’aplicació de l’increment salarial que fa Govern és correcta, lamenten els sindicats, el Tribunal de Batlles va haver de repassar els arguments usats pels representants parlamentaris durant els debats en seu legislativa per aprovar la llei.
Els magistrats del Superior donen totalment per vàlids els arguments emprats en la sentència de primera instància. En efecte, toca la cresta als sindicats tot venint a dir-los que no poden defensar la seva veritat al·legant només que és la única possible i alhora, el que fan és reproduir fil per randa la resolució de la Batllia sense fer-hi ni tan sols grans aportacions. El Superior avala perfectament, inequívocament, la sentència inicial i tomba les pretensions dels col·lectius recurrents.
Manté la sala en la sentència ferma i definitiva que “el debat estava plantejat com una discussió sobre la interpretació de les normes, com s’ha dit, i el batlle d’instància cerca, com a un element per ajudar a aquesta interpretació, els debats parlamentaris. Cap vulneració hi ha, doncs, del principi dispositiu”, circumstància denunciada pels sindicats recurrents. “A més, la part agent podia haver qüestionat en aquesta instància la interpretació a la que s’arriba a la sentència apel·lada si considerava que els debats parlamentaris no permeten concloure que la interpretació que fa el Govern -que és compartida pel batlle d’instància- no és la correcta, o que a la sentència s’ha fet una reproducció parcial dels debats, afegint les altres intervencions parlamentàries que, al seu parer, refermarien la seva suposició. Però la part apel·lant on ho ha fet, limitant-se a defensar que la interpretació que ella propugna és l’única possible”.
PASSATGE CLAU
I després que el Superior defensi el treball fet per la primera instància amb la finalitat d’aclarir el sentit del legislador i la seva pretensió, la sentència notificada aquest dimecres reprodueix alguns elements clau per avalar l’aplicació que va fer el Govern de l’increment projectat del 3%. En efecte, “desprès de transcriure diferents passatges del debat parlamentari -en el que es parla del concepte de les ‘graelles salarials’, que és allò que s’incrementa-, a la sentència apel·lada es conclou: ‘Del contingut d’aquestes intervencions en ressurt la clara voluntat del legislador d’aplicar un augment lineal, i per tant no proporcional o si és vol igualitari per a tots els nivells de classificació, d’un 3% per al conjunt de treballadors públics adscrits als diferents cossos de l’administració general i al cos de l’administració de Justícia’”.
“Clara voluntat del legislador d’aplicar un augment lineal, i per tant no proporcional o si és vol igualitari per a tots els nivells de classificació, d’un 3% per al conjunt de treballadors públics adscrits als diferents cossos de l’administració general i al cos de l’administració de Justícia”
I s’hi continua dient que “a l’hora de precisar els termes o abast d’aquesta valorització es fa esment repetidament a l’augment o actualització de les graelles salarials. Concepte que equival al que la derogada Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000 referia com a Taules salarials i que la vigent LFP anomena Taules retributives”. És a dir, “no es pretén l’increment lineal en un 3% de les retribucions del personal afectat per la mesura sinó de les graelles salarials de cadascun dels cossos”. I aquesta distinció, es recorda, “resulta essencial doncs un augment de les retribucions econòmiques implicaria l’aplicació d’aquest percentatge al conjunt de conceptes que conformen l’estructura retributiva dels treballadors públics en base a l’establert a l’article 7 LFP i 32 LFPAJ”.
I s’explica que “això és el que succeeix anualment, i amb les esmenes que s’hi preveuen, a través dels increments aprovats per les successives lleis del pressupost”. Però també s’evidencia, per contra que “l’augment de les taules retributives, o si és vol de les graelles salarials, no comporta sinó l’increment percentual dels conceptes genèrics que la conformen. Que a més són els mateixos que ja establia la derogada LFP de l’any 2000”. Per tant, la base salarial o salari base, i el complement específic o de lloc. Res d’incrementar el complement de millora o el de carrera. Res d’un 3% més per aquests conceptes.