Marín ha deixat clar que “no serà la gran modificació” però sí que cal “endreçar” el text actual per evitar “contradiccions” en l’articulat que en dificulten la seva interpretació. Un dels canvis que sembla clar que es volen impulsar, i que haurien de formar part d’un projecte de llei de modificació que el ministeri voldria posar sobre la taula durant el 2025, seria agilitzar els procediments dels processos sancionadors, que tot sovint són “molt feixucs”. Cornella ha explicat que malauradament hi ha moments que s’han d’adoptar mesures coercitives “i també cal ser ràpid” en aquests moments, i no sempre es pot.
Durant el 2022 es van instruir dotze expedients per faltes de caràcter lleu i quatre més per faltes greus. No n’hi va haver cap de molt greu. Durant l’any passat, els expedients disciplinaris gestionats van ser quatre de lleus, quatre de greus i dos de molt greus
El secretari d’Estat ha explicat que hi ha tres persones treballant en la revisió dels mecanismes actualment vigents que regulen el procediment en matèria d’expedients disciplinaris. Cornella ha exposat que durant el 2022 es van instruir dotze expedients per faltes de caràcter lleu i quatre més per faltes greus. No n’hi va haver cap de molt greu. Durant l’any passat, els expedients disciplinaris gestionats van ser quatre de lleus, quatre de greus i dos de molt greus. Els dos dirigents governamentals han assegurat que arran dels expedients resolts no hi ha hagut cap acomiadament i també han assegurat que són poquíssims els casos que acaben arribant a la Justícia.
La modificació legislativa també hauria de servir per “reduir els terminis de selecció i augmentar la concurrència” ens els concursos. Marín i Cornella han recordat que en cap cas es vol reduir les garanties que es donen ni canviar els processos que es fan actualment, respectant la selecció interna i la que s’estén després a totes les administracions abans de fer-la externa, però s’ha d’intentar d’aconseguir que “no ens encotilli la normativa”.
Marc Cornella, que ha estat qui ha portat el més de l’exposició, ha explicat, entre altres coses, que “el pitjor puntuat és la retribució i la comunicació interna”. Els dos dirigents ministerials han explicat que estan a punt d’adjudicar un estudi que ha d’analitzar la política retributiva en els cossos especials i, després, es farà en l’administració general. Es pretén “entendre com estem pagant en relació amb el mercat” i si s’està pagant per sobre o per sota de la competència externa. Quant a la comunicació interna, s’està treballant en un portal de l’empleat.
El secretari d’Estat de Funció Pública ha avançat també que està a punt d’aprovar-se el reglament en relació amb l’avaluació de l’acompliment i, en canvi, que està “molt més verd” el reglament de carrera professional. Entre altres qüestions s’ha de desenvolupar un reglament del comitè mèdic del cos general i s’ha d’implementar un protocol per a situacions d’assetjament i altres discriminacions. Cornella ha reconegut que hi ha una part important del funcionariat que si es trobés en un cas d’assetjament o discriminació no sabria com actuar i, per tant, és urgent implementar els mecanismes adients. També s’ha d’actualitzar el reglament de formació que “ens ha de permetre ser més àgils i dinàmics”.
Cornella ha destacat el fet que “volem posar l’administració en valor” i han destacat la feina que fan els professionals que treballen a Funció Pública -una vintena- i els catorze empleats que atenen el servei de Tràmits. Fer una administració saludable, ha destacat el secretari d’Estat, també és tot un repte que ha de facilitar donar un millor servei, primer, a la resta de funcionaris i, després, als administrats. Tant la ministra com el secretari d’Estat han posat de relleu com seria d’important homogeneïtzar salaris i condicions entre totes les administracions públiques del país.
La modificació legislativa hauria de servir per “reduir els terminis de selecció i augmentar la concurrència” en els concursos, tot aconseguint que “no ens encotilli la normativa”
Marc Cornella també ha mostrat la intenció del departament de fer extensible a tota l’administració la bossa d’interins que ha estat un clàssic d’Educació. El secretari d’Estat ha deixat clar que seria, només, per “facilitar la cobertura de personal temporal”, partint de la base que els llocs de treball que es preveuen de llarga durada o permanents han de ser coberts per persones que superin el pertinent edicte i, també, tenint clar que “hi haurà perfils professionals per als quals no tindrem mai interins perquè són molt específics”. La referència a Educació, ha dit Cornella, la donava perquè analitzant el funcionament d’aquesta bossa “entendrem quins són els avantatges i quins els inconvenients”.
Finalment, i per exemplificar la tasca que es fa des de Funció Pública i l’administració en general, han donat algunes xifres. Es gestionen 3.286 persones, de les quals 2.781 és personal en actiu, 172 estan prejubilades, 316 ja s’han jubilat del tot i 17 estan en excedència amb reserva de plaça. El 2023 hi va haver 117 processons de selecció que van servir per cobrir 136 places de treball. En més del 30% dels casos es va cobrir a través de la mobilitat interna. L’any passat es van dur a terme 383 cursos de formació amb 2.560 assistents i 89 formadors interns.
En matèria de formació es van invertir 400.000 euros. Hi havia sis funcionaris realitzant un màster o postgrau, 66 més van realitzar algun tipus de formació lligada a l’aprenentatge d’idiomes, essencialment castellà, francès i anglès, i 44 treballadors públics més realitzaven formacions acadèmiques reglades. Finalment, i entre altres coses, durant el 2023 es van dur a terme 604 exàmens de salut laboral i a l’administració hi ha 80 treballadors especialment sensible. Persones que necessiten algun tipus d’adaptació en el seu lloc de treball.