L’aliança fa temps que l’estan promovent. Més encara després de veure com els dirigents polítics, i especialment els responsables de Govern, “es passen la pilota” sense concretar cap de les demandes que han posat sobre la taula. La plataforma en fase de constitució jurídica i que fa gairebé sis mesos que la treballen la configuren el Col·lectiu de Funcionaris de Policia (CFPA), el Sindicat de Bombers (SIBA) i el Sindicat del Personal Penitenciari (SPP). Estan oberts a parlar amb representants dels duaners i, per ara, la resta de sindicats i associacions que també treballen defensant drets dels uniformats no hi tenen cabuda perquè “no compartim els mateixos interessos”.
“És un problema de país però nosaltres no ens podem esperar a què algú es mogui. O ens movem o ens induiran a la pobresa. Per això nosaltres ens hem decidit moure”
Entre CFPA, SIBA i SPP “hi ha molt bona sintonia, ens entenem i anem a l’una”. A més, es dóna la circumstància que els tres sindicats estan actualment almenys dirigits per executives de funcionaris que miren a llarg termini perquè encara tenen carrera per fer dins l’administració. Reconeixen que és un moment socialment i econòmicament complicat. Molt difícil. I se solidaritzen i empatitzen amb la resta de treballadors que tenen dificultats. “És un problema de país però nosaltres no ens podem esperar a què algú es mogui. O ens movem o ens induiran a la pobresa. Per això nosaltres ens hem decidit moure”.
“Hi ha un seriós risc que al Principat, com a altres llocs, la classe mitjana acabi desapareixent”, indiquen fonts sindicals, que expliquen que el fet de treballar conjuntament “ens ha anat molt bé per detectar problemes que patim o hem patit els tres col·lectius i per als quals, en algun cas, ja hi ha hagut solucions que mirem d’aplicar en altres departaments on encara existeixen”. Alçar la veu és també una manera de fer que “la nostra feina sigui eficient i valorada”. I si surten ara a la palestra és perquè tenen prou madura l’opció de la plataforma sindical i perquè des de l’administració se’ls ha deixat clar que les seves reivindicacions no seran ateses, almenys ara, en el marc dels canvis a la Llei de la Funció Pública que aviat s’han d’aprovar.
LES REIVINDICACIONS
Els seus clams, els que han consensuat, se centren en quatre aspectes. D’entrada hi ha d’haver una revisió salarial. “L’única vegada que s’han tocat els sous els darrers temps va ser per reduir-los un 20% amb els canvis que es van fer en la gestió de l’acompliment (GADA).” “Ens hem cansat de la situació. Sí, és un problema social, de país, i tothom s’hauria de mobilitzar”, expliquen les fonts sindicals consultades. La reivindicació la fan en tan què noves generacions i amb els salaris que està oferint l’administració en l’actualitat, quan s’accedeix als cossos especials.
Han fet diversos estudis. Comparativament, un bomber andorrà que comença pot estar cobrant 400 euros menys al mes del que es paga a Catalunya. Un policia pot arribar a percebre un miler d’euros menys que un mosso d’esquadra. Però les diferències no només hi són amb cossos estrangers. Entre un funcionari de nova promoció i un altre incorporat en temps en què el GADA era vigent, “per la mateixa feina hi pot haver una diferència d’entre el 20 i el 40%”.
La plataforma sindical en constitució demana una revisió salarial a l’alça, que se suprimeixi l’obligació dels funcionaris de no poder tenir una segona activitat laboral i d’haver de viure al país, i que la jornada laboral quedi regulada per llei
Alhora, recorden, “hi ha funcionaris jubilats que cobren molt més que personal en actiu. No estem en contra que els jubilats tinguin una bona pensió. Però això no pot repercutir als que estem assegurant el dia a dia”, especifiquen. I encara exposen que aquestes bretxes salarials fan que quan es plantegen ascensos verticals dins els cossos “gent amb experiència o amb un alt nivell de formació no vol promocionar perquè sovint hi perd diners” i acaben ocupant llocs de responsabilitat persones que segurament no són les més aptes.
Sobre l’increment salarial o l’actualització de les graelles salarials s’hi ha referit el Partit Socialdemòcrata (PS) les darreres setmanes. Admeten els representants sindicals que ho han fet després de contactar amb ells. Però que des de l’administració central ja se’ls ha deixat clar que ara no toquen aquests canvis salarials i, per tant, ja saben que no hi tindran cabuda en la modificació legislativa que el Consell General està a punt d’aprovar.
Un segon element a considerar és que “volem que se’ns permeti fer una segona activitat. Volem poder tenir aquesta llibertat. Ja que no estem ben remunerats, que puguem, en un moment donat, en un moment de dificultat, poder accedir a un complement laboral-salarial”. Els uniformats reclamen que s’aixequi la prohibició genèrica. I que llavors s’estudiïn i es fixin les condicions. Les incompatibilitats, que ja tenen clar que hi han de ser, o les hores màximes a la setmana que puguin dedicar a la segona activitat.
Un altre ‘prohibició’ que reclamen que es llevi. “Per llei estem obligats a viure al país. Això s’ha d’acabar. Sí, hi ha d’haver un radi màxim. Però viure a la Seu per treballar al parc de Santa Coloma en el cas dels bombers per exemple és molt més ràpid que si t’estàs al Pas.” I a banda d’això, “és clar que viure al país és tota una aventura. No hi ha un accés a l’habitatge fàcil i tornem a la qüestió pecuniària. Amb el sou amb què entres a l’administració no es pot viure segons on. A més, la qüestió del radi no ens l’hem inventada nosaltres.”
I la darrera reclamació és que es reguli bé i per llei la qüestió de la jornada laboral. “Sí, el Tribunal Constitucional ho va ordenar. I el que sembla que es farà serà posar de forma genèrica que la jornada laboral és de 1.800 hores anuals.” Però entenen que amb això no n’hi ha prou ni ofereix cap mena de seguretat jurídica. “Ja que es fa la llei, que es faci bé. Perquè sinó has d’acabar anant a buscar la llei específica del cos, els reglaments que en depenen i un munt de directrius abans de poder saber com serà la teva jornada.”
MÉS ENLLÀ DE CONDICIONS LABORALS
La plataforma sindical en fase de constitució afirma que la seva reivindicació va molt més enllà de condicions laborals. “És la feina que volem fer i que ens agrada fer. Però volem donar un servei adequat a la ciutadania i no sempre ho podem fer.” Per què? “Hi ha d’haver els mitjans necessaris. Humans, materials i, en alguns casos, de formació. Els cossos especials som com una assegurança. Vas pagant, vas pagant per si un dia ha de respondre. La nostra feina no és productiva. I per això no se’ns valora.”
De fet, consideren que les classes dirigents han anat inculcant aquest missatge a la població: “Que no som productius.” “Però resulta que hem d’estar preparats i a punt per quan se’ns necessiti poder donar el millor servei. I la seguretat del país depèn de nosaltres. A Andorra no passa mai res. I si passa? A nivell de personal estem mancats, però és que a nivell de material també hem d’estar al dia. No pots estar al dia sempre amb coses reparades, amb coses de segona mà o fent invents”, conclouen.