I és que ara, a partir d’una demanda d’informació de l’Altaveu, torna a quedar clar que des del 2001, a partir d’un decret governamental, els ciutadans originaris de fins a onze països diferents d’arreu del món (entre els quals l’Argentina, l’Uruguai, el Marroc, Zimbàbue o Cuba, per posar només cinc exemples) poden disposar de doble passaport perquè els seus països respectius no permeten la renúncia a la nacionalitat d’origen. Clar que han de fer els ciutadans que ho volen com una mena de declaració de no usar el passa port originari. Però això té algun control? De ben segur que no. I en aquest control posa l’accent, per exemple, la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que en el seu cas sí que era conscient de la situació “perquè la legislatura passada vam analitzar un cas d’aquests”.
Montaner: “Després a nivell del ministeri, els demanen de no renovar el seu passaport d’origen, i crec que ha de ser així. I cada any s’ha de verificar”
Per a la líder de la formació parlamentària amb tres representants al Consell, aquelles persones que se senten andorranes i que passen els exàmens corresponents “amb èxit” han de poder obtenir el passaport. I que el seu país d’origen no els permeti renunciar no ha de ser un impediment. “Molts, després a nivell del ministeri, els demanen de no renovar el seu passaport d’origen, i crec que ha de ser així. I cada any s’ha de verificar” que el document està caducat i no s’ha renovat.
Per a Montaner, la regla que suposa l’aplicació d’una excepció per l’aplicació del principi que no es pot fer complir un impossible, ha de ser vàlida mentre es garanteixi el control anual i s’asseguri que de passaport vigent realment aquells que se senten andorrans i han volgut adquirir la nacionalitat només en tenen un. També quant al control es refereix el líder de Concòrdia Cerni Escalé, que és molt més expressiu i contundent en contra de la mesura -situació que no es dona en el cas de Montaner, quedi clar- perquè la situació dels passaports ‘ad hoc’ “em sembla de jutjat de guàrdia”.
Escalé reflexiona en el sentit de recordar que “tenim la llei més agressiva d’Europa amb la doble nacionalitat. Ho és molt més que en altres estats petits com San Marino o Liechtenstein, que la permeten amb algunes excepcions”. Per al president del grup parlamentari de Concòrdia, l’escenari que planteja l’acord governamental del 2001 comporta “una situació molt qüestionable èticament, perquè demanem als ciutadans d’alguns països de renunciar a la seva nacionalitat d’origen quan adquireixen l’andorrana i als altres no”.
Cerni Escalé exposa que la situació actual, de fet, suposa “un tractament desigual i injust també de cara als andorrans als quals es prohibeix tenir una altra nacionalitat. Els argentins, israelians o marroquins estan avui dia tenint doble passaport sense problema. La resta, també les persones nascudes al país, no. Tampoc hi ha cap sistema de control per part del Govern, en general, d’aquells o aquelles que tenen doble o triple passaport, ni cap intenció d'aplicar-ne un”.
Escalé: “És evident que el sistema actual de limitació de la nacionalitat no funciona i que caldrà una modificació profunda de la llei de la nacionalitat”
I després el líder ho enllaça amb Europa. I és que mentre d’una banda no es controlen els passaports, de l’altra “Govern es planteja renunciar a aspectes importants de la nostra sobirania legislativa per associar-nos amb la UE i donar als ciutadans drets que ja tindrien amb un passaport comunitari. És evident que el sistema actual de limitació de la nacionalitat no funciona i que caldrà una modificació profunda de la llei de la nacionalitat”.
Tampoc no convenç al Partit Socialdemòcrata (PS) la situació que genera el decret del 2001. En aquest cas, si es vol dir així, perquè genera desigualtats i perquè els socialdemòcrates no tenen cap mena de dubte sobre aquesta qüestió. I així ho recorda la presidenta del grup parlamentari, Judith Casal: “A nosaltres ens sembla correcte que la tingui tothom.” En aquest sentit, la resposta que donen els socialdemòcrates a la situació de permetre la doble nacionalitat només en alguns casos “no ens sembla correcte”. Però “tenim la Constitució que tenim”. La qüestió és si és constitucional el greuge que comporta l’aplicació del principi de no fer complir l’impossible.
Comentaris (32)