En efecte, de les sis places en joc del darrer concurs, només se n’hauria cobert una. I també els bombers, en la darrera convocatòria, han tingut menys candidats del que solia ser normal. Caldrà veure com va el procés de selecció i si finalment es cobreixen tots els llocs de treball o no. Ara bé, en tots els aspirants haurien superat el psicotècnic quan aquesta fase, no fa pas gaire temps, ja eliminava una part dels candidats. Sens dubte, no només el sou comença a ser just o baix sinó que es rebaixen les exigències per mirar de cobrir els llocs que es necessiten.
Però això és una arma de doble tall perquè després el que sol passar és que el nivell del servei acaba baixant també. De fet, diverses fonts asseguren que el fet que molts llocs de treball de l’administració no s’hagin actualitzat a nivell de prestacions econòmiques en relació al cost de la vida fa que possibles interessats en segons quins llocs declinin presentar-se a les places perquè no els surt a compte. Més encara perquè els funcionaris, formalment, ni en cas de necessitat, no poden anar a buscar un habitatge fora de les fronteres del país.
I aquí s’obre un altre meló. Si bé és cert que els sindicats de l’administració pública han demanat que es deixi sense efecte l’exigència de la residència, altres fonts admeten que la petició sindical l’únic que farà és donar ales al Govern per fer canvis i fins i tot empènyer funcionaris de sectors bàsics a viure fora del país, amb la problemàtica que pot comportar en un cas d’urgència, però que casa perfectament amb la idea del nucli dur demòcrata de fer “un país per a rics sostingut per als que tenen cada dia més dificultats per arribar a final de mes”.