La dona portava temps vinculada a Govern, en aquest cas com a administrativa del departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament. Concretament, des del novembre del 2009. Ho va fer, però, encadenant diferents contractes temporals, fins a set. Llavors, el maig del 2019 va superar un concurs de selecció de personal i va aconseguir una plaça fixa com a funcionària.
A partir d’aquí, va demanar a Govern que se li reconeguessin com a antiguitat els nou anys previs. Lògicament, això comportava tota una sèrie de millores salarials, però l’executiu ho va denegar. Després d’un primer recurs infructuós, la dona va acudir a la Justícia. Ni Batllia ni Superior, però, li han donat la raó.
Per al tribunal, el fet que durant tres mesos s’interrompés la relació laboral amb un nivell V -va baixar a IV- comporta que no es compleixi el requisit previst per la Llei de Funció Pública per reconèixer-li l’antiguitat des del novembre del 2009
I el motiu rau en tot just tres mesos d’aquests nou anys. Dels set contractes signats, un -entre el 23 de desembre del 2017 i el 31 de març del 2018- era d’administrativa de nivell IV. En canvi, la resta eren per places del nivell V. Un contracte que, remarca la sentència, la dona “va signar voluntàriament”. Bàsicament perquè, fins aquell desembre, ocupava un lloc de treballador fix que, llavors, va reincorporar-se. I, cert, l’alternativa a acceptar aquesta rebaixa de condicions era “deixar de prestar serveis a l’administració i que una altra persona ocupés el lloc de treball de nivell IV”. És a dir, quedar-se sense feina.
La dona argumenta això i, també, que les funcions que va prestar durant aquells tres mesos eren les mateixes que amb el contracte anterior. El Tribunal, però, recorda que “podia haver mostrat la seva discrepància, però no consta que ho fes”.
I què comporta això? Doncs que “la relació en un lloc de treball de nivell V es va veure interrompuda més de tres mesos”. Per tant, per al Tribunal, “és evident que no compleix el requisit previst a la Llei de Funció Pública per tal que el reconeixement de l’antiguitat es faci des del 09/11/2009”. Més concretament, l’article 114 del text establia en aquell moment que “en cas que una persona que hagi prestat serveis a l’administració general en règim interí s’incorpori (...) com a funcionari o treballador públic de caràcter indefinit, el temps que hagi prestat aquests serveis computa a efectes del complement d’antiguitat a condició que ocupi el mateix lloc de treball, i que el termini transcorregut entre la baixa com a treballador públic en règim interí i la incorporació a l’administració general amb el nou règim no sigui superior a tres mesos”.
Amb aquests arguments, el Superior considera que no es pot donar la raó a la demandant. Per tant, entén que la resolució del Govern és correcta i que, en tot cas, l’antiguitat haurà de començar a comptar des de l’abril del 2018. Tot just un any. Els altres vult els ha perdut.