Vista la xifra important d’hores extres acumulades el 2024 (dada que des de l’Altaveu vam procedir a calcular tenint en compte que la resposta de la ministra Trini Marín no incloïa cap resultat total ni per any ni per cos), també hem decidit efectuar el càlcul aproximat de a quants efectius corresponen aquestes hores. Si es té en compte que un treballador fa unes 160 hores laborables de mitjana al mes (corresponents a 20 dies, sense caps de setmana, per 8 hores al dia) i que treballa onze mesos l’any (descomptant un mes de vacances), dona com a resultat un total de 1.760 hores a l’any. Partint d’aquesta base genèrica i que és probable que no s’ajusti del tot en tots els casos, només cal dividir les hores extres de cada cos per aquesta xifra i així saber quants efectius farien falta per cobrir les hores de més.
En el cas dels bombers, que el 2024 van acumular més de 17.600 hores extres, necessitarien 10 efectius més. Al cos d’educació, amb més de 16.600 hores, caldrien entre 9 i 10 efectius (les xifres són aproximades), mentre que el tercer cos amb més hores acumulades (fregant les 14.000), el de penitenciaris, necessitaria incorporar 8 efectius més.
Per darrere quedarien els policies, que per cobrir les més de 7.200 hores extres haurien de sumar 4 efectius, i els duaners, que amb gairebé 2.000 hores de més necessitarien dos efectius. En el cas dels banders, que sumaven encara no 170 hores extres, es podria deure a un pic de feina puntual.
REACCIONS
Des del l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA), el seu president, Joan Torra, reconeix que les hores extres corresponen a una desena d’efectiu que necessitaria el cos. “Vol dir que ens falten efectius perquè les hores extres són permanents, cada any es fan”, afirma. Torra detalla que en teoria els bombers tenen limitades per reglament les hores extres a 120 per efectius, “però no tothom fa hores i en canvi n’hi ha d’altres que es passen de les 120”. Tot i així, explica, la direcció informa de la situació a Funció Pública que “paga les hores i no passa res”. Segons assenyala, corresponen a uns 300.000 euros a l’any.
De la mateixa manera lamenta que la manca de personal comporta també que feines que s’haurien de fer, sobretot “tot allò lligat a la prevenció, com simulacres amb la població, es fan molt poc”, i adverteix que si es vol tenir un cos que pugui complir amb tot això “calen efectius”.
“Vol dir que ens falten efectius perquè les hores extres són permanents, cada any es fan”, afirma Joan Torra
Des del Sindicat de Bombers (SIBA), el seu responsable, Ivan Vilares, diferencia entre l’operativitat i la gestió i/o especialitats. En el primer cas, exposa que d’acord amb el director del cos es treballa amb “mínims operatius”, si bé considera que “hi hauria d’haver algú més”. Per què? Doncs perquè per exemple, cada vegada que algú es posa malalt i tenia una guàrdia, “cal treure una guàrdia extra perquè la cobreixi un altre”. “Aquí ja tenim el gruix de les hores extres”, reitera.
En el cas de la gestió i/o especialitat, reconeix que el volum de feina s’ha incrementat molt (per exemple pels preventius en esdeveniments esportius o els serveis sanitaris) i el cos ha crescut mot a nivell horitzontal, “s’ha especialitzat molt”, per tant, “cada vegada hi ha més feina, es vol donar un millor servei i això sí o sí comporta gent, gent que no tenim”.
Finalment, a banda de les hores que s’han d’allargar perquè un efectiu es troba en pla servei i no pot abandonar, també remarca que hi ha molts extres que es fan “perquè els bombers les volen fer”. Explica que la situació està consensuada tant per un motiu de fer pinya amb els companys, com per aconseguir un plus en el salari. Ara bé, llança una advertència: “El dia que diguem que s’han acabat les hores del tipus que siguin, hi haurà un problema”.
“Si agafem les hores de més amb l’increment de preu que suposa l’hora extra, t’adones que amb aquestes hores podríem tenir entre 5 i 15 persones més a cada cos”, assegura Guiomar
D’altra banda, el president del Col·lectiu de Funcionaris de Policia d’Andorra (CFPA), Hugo Guiomar, també vol distingir entre les hores “imprescindibles”, com deia Vilares, de les que es fan per falta d’efectius que potser comporten que un relleu “es faci tard o que no es puguin fer determinades coses”, però té una cosa clara: “el que diuen els números és que falta personal a tot arreu”. Des del seu punt de vista, a més, si l’excusa per no incrementar plantilles és l’econòmica, veient el volum d’hores extres l’argument decauria. “Si agafem les hores de més amb l’increment de preu que suposa l’hora extra, és probable que estiguem pagant el sou de 5, 6 o 10 persones, per tant, t’adones que amb aquestes hores podríem tenir entre 5 i 15 persones més a cada cos”.
Finalment, el president del Sindicat Penitenciari Andorrà (SPA), Sergi Texeira, explica que segons els seus càlculs el que es va pagar l’any passat en hores extres és el còmput de “10 agents més”, aproximadament. Una situació que també atribueixen a la falta de personal i a més hi sumen “mala gestió”.
Comentaris (3)