Encara és aviat per poder assegurar quants dels comandaments podrien integrar-se a la nova organització sindical, però s’especula que podrien sumar-s’hi entre trenta i cinquanta funcionaris. En l’escala jeràrquica policial, a partir de les noves denominacions establertes en el reglament recentment aprovat, comandament seria a partir dels sergents. Per grau, que no per designació d’altra naturalesa, hi ha més d’un dels promotors del sindicat que tenen més nivell -també formatiu- que els integrants de la direcció pròpiament dita.
Segons les fonts consultades hi ha múltiples xocs entre comandaments i directors. A banda, cada vegada és més clara la sensació que la cúpula directiva no afronta les qüestions candents. O les obvia i intenta que es ‘morin’ per si soles, o hi ha una mena de deixadesa compulsiva, traslladant de facto qualsevol presa de decisió en el dia a dia, en la gestió ordinària, just als responsables que tenen per sota i que, en gran part, serien els que ara s’haurien revoltat, promovent el sindicat com a resposta.
Hi ha múltiples factors que afecten de forma individual o grupal a comandaments, no pas a tots en la majoria de casos, però que hi ha una confluència o una característica comuna, el que es considera una desídia permanent de la direcció
Les fonts consultades han explicat que hi ha múltiples factors que afecten de forma individual o grupal a comandaments, no pas a tots en la majoria de casos, però que hi ha una confluència o una característica comuna, el que es considera una desídia permanent de la direcció. D’entrada, els comandaments no se senten valorats o, almenys, escoltats. La direcció adoptaria decisions (o les deixa d’adoptar) sense tenir mai en compte el parer dels subordinats amb galons. En canvi, però, aquesta forma de fer els repercutiria directament.
La gestió de la pandèmia, sobretot en la primera onada, també es considera molt deficient, justament, per aquest fet d’amagar el cap sota l’ala. Tampoc no es troba que la direcció hagi intervingut de manera efectiva i lògica en el controvertit concurs d’oficials que fa temps que dura i altres aspectes de l’organització del col·lectiu -convocatòria de places, promocions internes- o de la formació dels seus integrants també es consideraria manifestament deficient. I tot plegat, que ja era latent, hauria acabat d’esclatar amb el cas de les amenaces, l’incident entre dos agents que va comportar la detenció d’un d’ells.
El fet, es considera internament, que l’equip directiu no agafés el cas en primera persona i posés ordre des de l’inici, ben al contrari, que deixés l’afer en mans de la fiscalia, no només va originar l’arrest d’un dels uniformats implicats en l’incident i la posada en marxa d’un procediment penal sinó que, a més a més, ha generat en alguns casos enfrontament laboral entre grups, unitats, incrementar així el malestar existent, deteriorant el clima laboral que ja és prou complicat en alguns casos.
SIPA i CFPA
L’impuls del nou sindicat, de la nova organització de representació laboral, arriba just en un moment en què un dels històrics col·lectius sindicals del cos, el Sindicat de Policia (SIPA) ha entrat en una fase de dissolució. Fa molt temps que aquesta organització està en un segon o tercer pla, pràcticament inactiu. S’ha mirat de buscar alguns representants que el fessin reviscolar però vist que no ha reeixit l’intent, s’haurien iniciat els tràmits per dissoldre’l. Els impulsors del nou sindicat haurien posar en marxa una entitat nova abans que reactivar un d’existent per les cotilles que pugui tenir, per l’històric que el pugui aparentment marcar.
Tampoc no hi ha una excessiva confiança amb el Col·lectiu de Funcionaris de Policia (CFPA), el sindicat que des de fa molts anys ja ha tingut una incidència molt més gran i que ha representat més àmpliament les necessitats i neguits del cos especialment davant el ministeri de Funció Pública en relació a tots els canvis legals que s’han dut a terme els darrers temps. Les fonts consultades creuen que hores d’ara el CFPA té un vincle massa directa amb la direcció general del cos, que és amb qui hi ha el major descontentament i que seria, justament, l’origen de la mobilització que té com a finalitat la constitució del nou sindicat.