No serà pas la primera vegada que Marquina fa de ‘controller’. De fet, amb el seu actual càrrec, ja exercia una certa fiscalització sobre el fins ara titular d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, de qui orgànicament depenia. De fet, i arran del que es va considerar algunes relliscades del departament dirigit per l’encampadà -des de la qüestió del ‘The Cloud’ inicialment posada en marxa per Jordi Alcobé fins a la polèmica i suprimida en qüestió de dies mitjana a la CG1 a Sant Julià-, es va limitar almenys llavors el marge de maniobra de Torres. I amb Marquina com a secretari d’Estat es va crear com una mena de bicefàlia.
Formalment, assumirà el comandament de la digitalització de l’administració, però serà com una mena de ministre a l’ombra
L’enginyer d’Andorra Telecom en excedència és amic personal d’Espot des de l’època d’estudiant i les seves qualitats professionals també són molt ben valorades per Liberals, amb la qual cosa, que esdevingués contrapès de Jordi Torres va semblar una opció perfecta de la mateixa manera que es veu encertat ara en el cas de Trini Marín. A Torres ja no es considera que se l’hagi de seguir tant d’a prop a Turisme perquè el marge de maniobra és molt menor. Qui lidera el pastís del sector és Andorra Turisme. I allí hi talla el bacallà Betim Budzaku i el seu equip.
En canvi, Espot considera necessari reforçar el nou ministeri d’Administracions Públiques i Participació Ciutadana. Per múltiples factors. D’entrada, perquè Trini Marín tingui un suport efectiu per ella mateixa. Però alhora que serveixi per fiscalitzar la seva tasca, si convé. De facto, Marquina vindrà a ser una mena de ministre a l’ombra. Si no passa res i no hi ha desavinença entre Marín i Lara Vilamala, aquesta darrera continuarà sent l secretària d’Estat de Funció Pública. De fet, aquest mateix divendres aquest departament té previst reunir-se per començar a estudiar la seva continuïtat.
Ubach, salvada per la campana
Mentre l’entrada de Marín, encara que fos sota fiscalització, era clara des que es va veure la necessitat de remodelar el Govern perquè Verònica Canals, per motius familiars, no podia aguantar més al ministeri, hi va haver altres elements que van ser objecte de negociació entre els integrants de la coalició governamental. I és que sortint Canals i entrant Marín, que és el que ha passat finalment ‘només’, Liberals perdia un ministre i Demòcates en guanyava un. Però sempre no va ser així.
Durant alguns dies va estar fora de l’executiu la que continuarà sent ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach. Celebrada la Cimera Iberoamericana i qüestionada en molts àmbits tot i la defensa feta aquest dijous pel cap de Govern, es volia deixar caure Ubach perquè s’incorporés una nova peça liberal. No necessàriament a Exteriors. Però al final aquest escenari no va tenir recorregut i Ubach continuarà com a responsable de la diplomàcia.
Comentaris (9)