L’incident en qüestió hauria tingut lloc el 26 de març del 2018. L’advocada, en la seva demanda, al·legava que el malestar laboral i el suposat assetjament ja s’hauria iniciat a finals del 2016. Les fonts de l’AREB consultades asseguren que no hi ha res d’això. I que l’únic que cal advertir és una repulsa molt important de Gelabert cap a l’advocada perquè no tenia a punt la documentació que es necessitava per als consellers de l’AREB. Segons l’ens, la lletrada de forma habitual no es trauria de sobre la feina que la direcció li requeria.
Sia com vulgui, arran d’aquella esbroncada, i del convit de Gelabert a l’advocada a quedar-se al marge perquè ja assumirien la feina de preparació de la reunió altres treballadors de l’ens, la jurista es va posar de baixa mèdica al·legant un trastorn d’angoixa mèdicament diagnosticat i que s’agreujaria posteriorment. L’advocada estaria de baixa fins que la CASS la va situar en alta laboral el 2 de març del 2021. Un temps després acabaria presentant la demanda laboral per la qual, fent pal·lès el suposat assetjament rebut, reclamava diversos imports per un muntant global de més de mig milió d’euros.
Ja en primera instància, la Batllia va desestimar les pretensions de la lletrada. Va recórrer la resolució inicial davant la sala civil del Tribunal Superior. I ara aquesta sala ha resolt l’apel·lació desestimant novament l’objectiu de l’empleada. En aquest sentit, l’AREB ho ha rebut molt positivament perquè, segons les fonts consultades, sí que s’entra en el fons de la demanda. I és que, sempre segons aquestes fonts, es conclou que no hi ha ni caducitat ni prescripció i, en canvi, es considera que el desistiment voluntari promogut per l’actora, és a dir, per la jurista, no estava degudament justificat.