Actuacions de l’àrea de formació policial sota la lupa: com a mínim es canviaran alguns procediments

Més enllà del malestar que hi ha entre instructors, que n’ha dut algun a deixar el grup i a altres a agafar la baixa laboral, s’ha comprovat com efectivament es venien les baines de coure recuperades i els diners que se n’extreien s’administraven sense cap control per part de qui ho hauria de fer

Una formació policial. POLICIA ANDORRA

El mal ambient entre alguns instructors al grup de formació de la policia és evident. Això explica algunes marxes i altres baixes laborals. I, sobretot, que hagin aflorat pràctiques que no serien el més curoses possibles encara que des de la direcció del cos s’assegura que no hi ha hagut cap mal ús de fons ni menys encara apropiació de recursos per part de ningú. Això sí, s’admet que s’està indagant sobre diferents aspectes del funcionament del grup i que ja s’ha acorda, com a mínim, fer canvis en alguns procediments administratius perquè no eren els adequats. I alguns tenen a veure amb la gestió dels residus que comporten les pràctiques de tir.

De fet, segons les fonts no oficials consultades, alguns agents en formació haurien advertit que no seria gens normal que ells s’hagin d’encarregar de recollir les baines que queden dipositades en un extrem de la galeria de tir on fan les pràctiques pertinents. Les baines en qüestió contenen plom que pot tenir certs riscos per a la salut i que cal manipular i retirar de forma adequada i amb les mesures pertinents. Des de la direcció del cos s’assegura que monitors de formació van fer fa sis anys un curs de gestió de residus i que, per tant, estan capacitats per fer les extraccions de les baines del dipòsit on queden.

Agents en formació haurien posat en dubte que els pertoqui fer la retirada de residus, per a la manipulació dels quals la direcció del cos assegura que alguns monitors de formació es van formar degudament i usen els EPIs que corresponen

Amb anterioritat ho feia una empresa especialitzada que desinfectava, per dir-ho d’aquesta forma, la galeria de tir i tot allò on hi hagués pogut quedar incrustat plom, que té un component tòxic. Les fonts no oficials consultades creuen que la formació a la qual fa referència la direcció és una que van fer diversos professionals de la casa i que en cap cas seria ni específica ni suficient per dur a terme la maniobra exposada. La direcció garanteix, també, que en tot moment quan s’han de fer les eventuals retirades s’usen els EPIs adequats, situació que s’estendria als agents en pràctiques quan eventualment, de forma esporàdica, se’ls ha requerit la seva col·laboració. Fonts properes a aquests alumnes posen en dubte que hagin usat l’equipament que requeriria una operació d’aquest tipus.

Un altre element molt qüestionat és la destinació del material, de les baines. Segons les fonts no oficials que la direcció pràcticament ha confirmat fil per randa, els responsables del grup de formació haurien fet anar els propis agents alumnes a una empresa de recuperació de residus perquè venguessin el material recol·lectat. I amb els diners extrets, i a criteri dels responsables del grup, es faria allò que en cada moment s’hauria cregut convenient. En aquest sentit, les fonts oficials de la direcció consultades reconeixen que aquesta no és la manera de fer i que es duran a terme canvis en els procediments administratius perquè no s’actuï de la forma que s’ha vingut fent els darrers en temps.

Les mateixes fonts oficials han deixat clar, però, que tot el material recuperat i venut està degudament registrat i ningú s’ha quedat res ni se n’ha fet un ús indegut. Sí que no tindria cap sentit que un cap de grup decideixi com s’inverteixen diners públics. Amb tot, les mateixes fonts oficials han assegurat que els diners obtinguts de la venda del material haurien redundat sempre en el propi grup de formació. Amb tot, fonts oficioses recorden que en la mateixa àrea policial on està inserit el grup de formació hi ha el grup de manteniment que, justament, s’encarrega de tasques com les que haurien decidit assumir alguns dels formadors.

La direcció assegura que hi ha un registre de tot el material que s’ha venut i que ni se n’ha fet un mal ús ni encara menys ningú s’ha apropiat de res

En el marc de la gestió no prou adequada del material assignat al grup hi hauria un conjunt d’antigues emissores que alguns dels agents en pràctiques haurien percebut com que se’ls feia anar a vendre a una empresa dedicada a la comercialització d’aparells, entre altres, com els esmentats. En aquest cas des de la direcció s’ha indicat que l’únic que es pretenia era comprovar si les esmentades emissores eren tècnicament recuperables encara que fos només per simulacions o pràctiques. I que una vegada l’establiment en qüestió va dictaminar que no hi havia res a fer, els mateixos agents -o altres també en formació- que havien dut les emissores a la botiga les van anar a cercar i en les instal·lacions policials s’estan.

Sobre eventuals expressions fora de to o proves físiques que anirien més enllà del que tocaria, les fonts consultades, amb major o menor mesura, discrepant més o menys, acaben concloent que cal emmarcar-ho tot plegat en un clima intern no prou adequat i tibantor entre monitors del grup. Segons les fonts consultades, la direcció hi hauria posat la lupa, s’estaria analitzant si és equiparable a altres grups el nivell de baixes o de malestar, i s’adoptaran, en principi, les mesures pertinents per, si escau, revertir la situació que, en cap cas es considera greu i sí producte d’aquest malestar que ratlla, segons les fonts, més aviat els personalismes.