Formalment, Actua Tech, segons fonts propers a aquesta institució, estaria analitzant diferents escenaris de futur: fer testos ràpids periòdicament en funció del comportament del virus; fer proves de forma continuada; o fins i tot impulsar una unitat o laboratori permanent amb capacitat per testar la ciutadania davant qualsevol situació que tingui incidència en el comportament epidemiològic de la comunitat. “S’està duent a terme una anàlisi científico-tècnica” de com caldria abordar el futur.
L’agència de promoció econòmica i innovació elaborarà un estudi que posarà sobre la taula de Govern perquè, quan acabi la crisi sanitària, adopti les decisions que escaigui
Les fonts consultades properes a l’agència de promoció econòmica del Principat han ressaltat el fet que l’afronta futura del virus pot suposar una oportunitat per generar al país un nínxol nou en innovació i desenvolupament. En qualsevol cas, Actua Tech preveu elaborar un document formal que posarà sobre la taula de Govern perquè prengui les decisions de futur que cregui escaients. L’escenari d’un laboratori d’abast nacional segurament hi serà.
“Serà el Govern al seu moment que decideixi si vol tirar algunes de les iniciatives que es proposin i si vol fer-ho sota titularitat pública, amb una cooperació entre el sector privat i el sector públic o si tot plegat es deixa en mans privades.” En tot cas, les fonts consultades properes a Actua han recordat que la funció d’aquesta agència és posar en contacte l’administració i el sector privat “sempre en benefici de l’interès general”.
Ara, però, Actua Tech prioritza la realització dels tests d’anticossos massius. De fet, dins l’equip que dissenya el protocol d’actuació que s’hauria de començar a desplegar dimecres que ve hi ha quatre representants nomenats per l’agència en la seva vessant de la innovació tecnològica. Hi ha el director de l’esmentat organisme, Marc Pons; dos biotecnòlegs (David Vilanova i Vanessa Arroyo) que han recobrat protagonisme després d’impulsar una associació que va perdre embranzida poc després d’agafar-la; i el biòleg i bioinformàtic Joel López.
Echevarne
De fet, aquest darrer és el director tècnic i analista del Laboratori Echevarne, una firma que s’ha implantat al Principat gràcies al procés d’inversió estrangera i que seria una de les primeres en tenir interès en l'eventual laboratori de llarga durada sobre salut pública i epidemiologia. També hi ha empresaris amb experiència en gestió pública al tomb dels mateix integrants del grup de designats per Actua en l’equip dels tests d’immunitat que veurien interès en la iniciativa. Potser sota la figura d’una parapública o similar.
Des del sector privat es valora l’impacte positiu que podria tenir a l’estranger que el país lideri el control de la malaltia, sense descartar que es puguin produir fàrmacs derivats del tabac o el cànnabis
Es parteix de la base que l’impacte del coronavirus pot ser de llarga durada i caldria adoptar mecanismes per controlar la pandèmia o el que vulgui que sigui de manera permanent. També es considera que seria beneficiós per al país i per a la recuperació del turisme mostrar una imatge de tractament seriós de la malaltia i d’altres possibles virus i infeccions. D’aquí vindria l’interès empresarial, que encara es veuria complementat per un altre factor. El laboratori no només serviria per fer proves analítiques d’interès epidemiològic. El laboratori en qüestió també podria treballar en el desenvolupament de fàrmacs a partir del cultiu de tabac i del cànnabis, que ja fa unes quantes setmanes va transcendir que hi ha diversos grups empresarials que el veuen com a recanvi del tabac en el sector agrícola.