El maig de l’any passat, dos de cada tres electors van aprovar els canvis legals que han permès que Irlanda s’acabés dotant d’una llei de l’avortament. “Això va ocórrer després d’un referèndum precedit per un llarg debat, durant el qual es va atendre el públic per professionals de la medicina, polítics o clergues”, remarquen els promotors de la missiva de suport al col·lectiu que el Govern ha portat a la fiscalia per, suposadament, atacar funcionaris d’Afers Socials. Mostren un suport explícit a la presidenta del col·lectiu, Vanesa Mendoza Cortés.
En la carta, tramesa als mitjans de comunicació, les activistes d’una població de l’oest d’Irlanda que es va significar molt en pro dels canvis a favor de l’avortament, recorden que va arribar un moment que calia que la ciutadania irlandesa fos conscient d’allò que havien sentit les persones, les dones, que havien hagut d’anar a avortar fora del país per tal que l’Estat “fingís” que allí no hi havia hagut interrupcions de l’embaràs. Les activistes d’Abortion Rights Campaign, però, recorden que l’avortament és tan antic com el propi embaràs i que, per tant, tant un procés com l’altre són necessaris.
“Al final, els electors irlandesos van decidir, amb una majoria aclaparadora confiar en les dones perquè, conjuntament amb els seus metges, prenguin les seves pròpies decisions sobre la salut en l’embaràs. Vam votar per aturar la nostra exportació més vergonyosa i per oferir cura i compassió a la nostra gent a casa nostra”. Amb aquest canvi legal, recorden, no només s’ha canviat una llei sinó que va canviar, de ben segur, la societat. “Vam deixar de fingir i vam començar a cuidar-nos”, per la qual cosa, acaben demanant-se les activistes després d’afirmar que “l’any passat Irlanda va créixer”, “¿no és el moment que Andorra faci el mateix?”