- El Tribunal de Corts dicta sentència absolutòria per al cònsol menor d'Escaldes en no haver-hi elements suficients per considerar-lo autor de la difamació
- L'element injuriós era un comentari publicat durant unes hores en la versió digital d'un diari del país que revelava certes dades de l'hoteler
- En el rerefons de tot plegat, que es remunta al 2013, hi havia la pugna entre defensors i detractors de la conversió de Carlemany en zona per a vianants
- Després de portar el polític i urbanista a judici contra el criteri de la fiscalia, la intenció inicial de l'acusació particular, pendent d'una major valoració, és no recórrer la decisió
El Tribunal de Corts ha absolt l’arquitecte i cònsol menor d’Escaldes, Marc Calvet, del delicte major de calúmnies realitzades amb publicitat i els delictes menors d’injúria i difamació dels quals estava acusat d’haver suposadament comès contra l’empresari hoteler Ramon Canut.
El tribunal presidit per Josep Maria Pijuan considera que no hi ha elements suficients per condemnar Calvet. El plet s’emmarca en la pugna que hi va haver al seu dia entre els partidaris i els detractors de convertir, o no, l’avinguda Carlemany en zona per a vianants. I de l’aparició, durant unes hores en la versió digital d’un diari del país, d’un comentari que revelava certs detalls de l’empresari.
L’acusació, en principi, no té intenció de recórrer contra la resolució del tribunal i d’aquesta manera pretén donar per acabat l’afer, encara que la decisió final està pendent d'una valoració més aprofundida del cas i el veredicte emès aquest dimarts.
Calvet personalment, acompanyat del seu advocat i alguns familiars i amics, ha acudit aquest migdia de festa major a Escaldes a la seu de la Justícia perquè li fos notificada la resolució.
L’absolució té com a fonament que no es pot provar l’autoria del comentari signat per algú que es va fer dir ‘gent així no’ el 17 de juny del 2013. El 12 de juliol següent, Canut, sentint-se calumniat, va promoure les accions legals escaients que van comportar, gairebé tres anys després, que es processés el cònsol menor escaldenc contra el criteri de la instructora i de la fiscalia, que demanava l’arxiu del cas justament perquè es feia “inviable poder determinar l’autoria dels fets”.
Està provat que el missatge difamador vers Canut es va enviar a través d’un dispositiu electrònic que estava connectat a la xarxa wifi del despatx professional del polític i urbanista, que en alguns moments es va assegurar que era d’accés totalment restringit, en d’altres totalment oberta i, al final, semipública. No obstant això, del cert i sense cap lloc a dubtes no es pot acreditar qui va ser l’autor d’un text que venia a acusar l’empresari hoteler d’haver-se aprofitat en benefici propi dels càrrecs polítics que anys enrere va ostentar.
En el tipus de delicte com l’enjudiciat, la responsabilitat és personalíssima i no es pot condemnar ningú ni per indicis ni per responsabilitat ‘in vigilando’. Tampoc per íntima convicció que, en certa manera, és el que va portar el Tribunal de Corts a processar Calvet i, després, a jutjar-lo.
El comentari de ‘gent així no’, com s’ha dit, va aparèixer el 17 de juny del 2013 i el 12 de juliol següent, Canut va presentar una querella criminal pel delicte major de calúmnies realitzades amb publicitat i els delictes menors de difamació i d’injúries contra el mitjà que va difondre el comentari i contra el pseudònim autor del missatge.
En el marc de la instrucció de la causa, el mitjà en qüestió va aportar la IP (la ‘matrícula’ del canal a través del qual estava connectat a Internet l’ordinador des del qual es va enviar el missatge) des de la que s’havia fet arribar el comentari i, d’aquesta manera, va decaure la responsabilitat penal de la publicació.
La investigació va acabar fent aflorar que la IP en qüestió estava associada a la línia telefònica del despatx professional de Marc Calvet. Es va poder saber també que la wifi a través de la qual es tenia accés a la gran xarxa telemàtica estava protegida per una contrasenya. Alhora, i segons consta en els autes emmarcats en la causa, quedava manifesta l’enemistat o relació conflictiva entre Calvet i Canut i s’evidenciava que cap altra de les persones que disposaven del mot clau per poder accedir a la wifi “no tenia cap relació ni d’amistat ni d’enemistat” amb l’empresari.
També es deixava constància que
la informació que contenia el comentari publicat a la xarxa era força reservada i no accessible fàcilment i la instructora desvirtuava l’al·legació feta per la defensa del cònsol menor escaldenc quan deia que a l’hora que va ser publicat el missatge ell no era al despatx, fet que va acreditar amb alguns testimonis. La instructora, i així ho avalar el Tribunal de Corts, van recordar que no té res a veure l’hora que efectivament es publica el missatge amb el moment en què el seu autor l’envia al mitjà, que abans de publicar-lo dur a terme un procés de revisió que pot suposar uns minuts o, fins i tot, algunes hores. Però aquest element no es va servir durant la vista oral celebrada el maig. Abans, la fiscalia va sol·licitar el sobreseïment provisional de les actuacions perquè “es fa inviable poder determinar l’autoria dels fets objecte de processament”.
El magistrat-president del Tribunal de Corts en la resolució per la qual fixava la celebració de judici, va considerar, però, que no hi havia “indicis suficients per desestimar” la petició d’arxiu formalitzada pel ministeri públic. A més, l’acusació particular formulada via querella per Ramon Canut interessava que es mantingués viu l’afer i que es jutgés el cas.
L’empresari sol·licitava que es condemnés Calvet pels tres delictes ja descrits des del moment inicial però deixava clar que “no pretén l’aplicació de cap sanció ‘stricto sensu’” si no “el retracte de les manifestacions emeses”.
El
judici celebrat el maig va evidenciar el guirigall de tot plegat. El descontrol existent. Es va crear tal ambient que més que una vista semblava un passacarrers, justament, de festa major. Testimonis amunt i avall en la defensa del cònsol.
Quedava clar que seria impossible provar, fil per randa, que Calvet havia estat l’autor del missatge. I sense aquesta prova la condemna era impossible com ha evidenciat la sentència. I com que la prova decisiva continua sent impossible d’aconseguir ni en el cas que efectivament el cònsol i arquitecte hagués estat l’autor del text, en principi l’acusació particular no té la voluntat de tirar endavant. Això sempre que l’empresari no canviï d’opinió. ‘L’escarment’ per al polític escaldenc, segons diverses fonts, ja hauria estat donat. Marc Calvet sempre ha mantingut que ell no va escriure el comentari.
Comentaris